"Em puja la serotonina, quan a Cap Roig l'estiu arriba", va cantar Guillem Gisbert en l'estrena del festival. Manel va arrencar divendres a la nit la temporada d'aquest estiu de Cap Roig amb l'electrònica del seu últim disc, Jo competeixo, tot i que tampoc va esquivar alguns dels seus clàssics en el concert inaugural. Una nit més, el grup va agafar els instruments amb Les cosines, en una actuació que en el primer tram va estar embolcallada d'una atmosfera suau i tranquil·la. Algunes cançons de l'àlbum anterior de Manel, com Ai, Yoko, i Desapareixíem lentament, van sonar amb uns arranjaments adaptats a la musicalitat actual de la formació.

La serotonina del públic va començar a pujar amb Boomerang, que va posar tota la grada dempeus i picant de mans. El grup va transportar la gent des de la Costa Brava fins al mar Bàltic amb Arriba l'alba a Sant Petersburg, ja que va convidar a imaginar "una noia que treu el cap per la finestra i del carrer vénen unes veus que canten". Ai, Dolors, amb la veu de Roger Padilla, va fer aixecar de nou el públic de les cadires, que també es va animar amb l'autenticitat de La serotonina. Una versió en la qual Gisbert, a part de dedicar una frase a Cap Roig, va admetre que la serotonina puja "quan David Bisbal canta Ave María".

La recta final va seguir una tendència in crescendo, amb els èxits indispensables de Manel com Quin dia feia, amics... i Benvolgut. Mentre el públic va cridar en més d'una ocasió que no n'hi havia prou, el grup es va assegurar un bon final amb la contundent Jo competeixo. Ho va rematar amb dues cançons imprescindibles, que han estat les melodies de presentació dels dos darrers treballs de Manel. Tant amb Teresa Rampell com amb Sabotatge la gent ja no es va tornar a asseure: la millor manera de fer acabar un concert inaugural.

De fet, ser l'estrena de la temporada suposa, entre altres coses, que al centre del públic hi hagi el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, o bé el flamant president de CaixaBank, Jordi Gual. La presència política va desembocar en uns crits puntuals d'independència del públic, que va marxar de Cap Roig amb l'equilibri d'un còctel de Manel entre les cançons més noves i altres més clàssiques passades pel sedàs de l'electrònica.