Islàndia va escriure a Niça la més bella gesta de l'Eurocopa, un miracle basat en la fe i el coratge, però també en el bon joc, amb el qual va ser capaç de derrotar tota una selecció anglesa (1-2), que va acabar desballestada, i de perllongar la seva epopeia fins als quarts de final, on es trobarà amb l'amfitriona França.

La imprudència islandesa, tan capaç del més bo com d'innocents errors, va propiciar, a més, un divertit espectacle. Potser no un gran partit de futbol, ??però sí un atractiu duel, entre un equip que se sentia superior i no sabia com demostrar-ho i un altre molt inferior que estava davant l'ocasió de la seva història. I sabia com aprofitar-la.

Anglaterra es va veure amb avantatge només començar, per una mala sortida del porter Hannes Halldórsson a una pilota llarga cap a Sterling. El porter va enderrocar el davanter del City i Wayne Rooney no va fallar el penal. Quatre minuts i el partit semblava sentenciat. Però aquesta selecció islandesa mai es rendeix. Defensa amb coratge, disputa amb feresa cada pilota i, en atac, li val qualsevol arribada a l'àrea. Aprofita una cosa tan simple com els poderosos serveis de banda d'Aron Gunnarsson cap a l'àrea. Un d'aquests, prolongat de cap per Kari Arnason, va deixar sol i en carrera a Ragnar Sigurdsson per marcar des de l'àrea petita el gol de la seva vida. Estupefacte, l'equip de Hodgson es va llançar sense pensar sobre la porteria islandesa i va acumular xuts des de fora de l'àrea (Delle Ali, Harry Kane, Rooney), però sempre imprecisos. I es va oblidar de defensar. Va permetre una excel·lent combinació de l'atac islandès a la vora de la seva àrea, que va culminar Kolbeinn Sigthorsson amb un xut ajustat al pal que se li va escapar a Joe Hart.

Vint minuts i un miracle. Un escenari imprevist pels anglesos, cada vegada més nerviosos, cada vegada més accelerats, davant un conjunt reforçat pel suport dels seus aficionats. I com més passaven els minuts més lluny d'ensorrar-se semblaven els islandesos que, fins i tot, van fregar el tercer gol amb una xilena de R. Sigurdsson, que va rebutjar amb fortuna Hart. Roy Hodgson va buscar nous rematadors. A l'hora de joc, va entrar Jamie Vardy per veure si, a falta d'idees, el golejador del Leicester era capaç de caçar alguna pilota perduda dins l'àrea. Però ni així. El milionari equip anglès, dirigit pel seleccionador que més guanya de l'Eurocopa (5 milions d'euros), va arribar al tram final del partit amb l'aigua al coll. No va poder Anglaterra canviar el seu destí i ja té el seu propi Brexit, expulsada pels valents islandesos, que ja confien fins i tot a deixar el torneig sense el seu amfitrió.