El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) insisteix que és «impossible» traslladar les pintures de Sixena i també veu «insuficient i imprecisa» la informació que el Govern d'Aragó ha facilitat sobre l'estat real i les condicions de la sala capitular de Sixena.
En aquests termes es pronuncia la institució catalana en la resposta al requeriment efectuat en l'acte del dia 2 de novembre mitjançant el qual es despatxa l'execució provisional de la sentència sobre les pintures de la població aragonesa.
El museu, que manté que es tracta d'una sentència provisional que pot ser revocada, subratlla que la seva missió és preservar el Patrimoni Històric i que «la conservació de les pintures és la seva màxima prioritat».
Basant-se en diferents informes científics, com el que va donar a conèixer el passat dia 23 la doctora Simona Sajeva, directora de l'estudi d'enginyeria aplicada a la conservació Interfícies, el MNAC indica que en cas de trasllat els riscos per als frescos serien «irremeiables».
La doctora Sajeva, una especialista internacional italiana, reafirma amb el seu informe d'altres d'anteriors en els quals es conclou que el trasllat «resulta impossible de realitzar sense danyar irremeiablement i de manera objectiva les pintures».
Les dificultats i els riscos que assenyala l'estudi són de diversa índole i fan referència tant a la necessitat de mantenir els suports actuals com les condicions de conservació al monestir de Sixena. Per a l'experta, «les estructures dels arcs, fins i tot desmuntats, no caben pels accessos ni del museu ni del monestir i caldria enderrocar murs», a la vegada que «tampoc existeix un transport de les mesures i amb les condicions necessàries».
A més, «els suports actuals impossibiliten la seva exposició a Sixena, considerant que les mesures són les mateixes que les dels arcs de la sala capitular, i una vegada allà, s'haurien de retirar per a la seva instal·lació, sacrificant, així, la conservació de les pintures».
Entén la doctora Sajeva que en l'«improbable cas que les teles resistissin una operació com aquesta, la recol·locació als murs acabaria per destruir-les a causa de les mateixes operacions de recol·locació, la insalubritat de les parts i els arcs, la presència de microorganismes i la nul·la possibilitat de manteniment de la cara posterior de les pintures».
Respecte a la documentació a la qual ha tingut accés el Govern d'Aragó, el MNAC considera que «no compleix els requisits mínims exigibles, mostra un desconeixement absolut de les necessitats de conservació de les pintures i es limita a assegurar que la sala reunirà les condicions necessàries, sense aportar els estudis ni les dades tècniques que així ho avalin».
