Consideració» és una vella paraula llatina que significa examinar amb atenció. S'expressa també amb el nom de «circumspecció», que vol dir, literalment, mirar en tot l'entorn d'un problema. És un tema que no se sol plantejar en el llenguatge modern, que no acostuma a parlar de virtuts. Cal dir que tampoc sona, avui dia, la paraula «prudència», a la qual Sant Tomàs d'Aquino, recollint el pensament d' Aristòtil, hi dedica trenta sis Articles i cinc a parlar la imprudència.
Perquè les nostres decisions, sobretot les importants, per ser raonablement enfocades, decidides i realitzades, han de ser prudents, i no ho són si no es té en compte la «consideració». El judici recte és fruit de la «consideració». Em sembla que s'han perdut bastant les lleis del diàleg. Quan es deprecia l'adversari, no se'n aprofita res. Si s'actua amb lleugeresa, sense prestar la deguda atenció als arguments que haurien d'acompanyar les raons per decidir, vol dir que l'acte esdevé imprudent.
L'excés d'apassionament i la manca d'arguments racionals fan que al nostre món no es manifesti l'amor a la virtut de la prudència. A més, la cultura actual està especialment oberta a la tecnologia. S'esperen resultats. Però la nota d'humanisme ha baixat. El que es cotitza és ser un bon tècnic. Ser una bona persona, ja no se sap massa què vol dir ni com es construeix. El vici de la inconsideració, diu Tomàs d'Aquino, es caracteritza per «la falta de judici recte». La manca de judici recte pot ser deguda a la manca d'atenció necessària o al despreci. També a la ignorància sobre els grans temes de l'humanisme -els grans principis- que no són valorats en una societat que es pensa que només interessa la tecnologia. Per què hi ha tanta manca de pau en el diàleg civil, o polític, o cultural? Per què la lleugeresa en tantes decisions que afecten el matrimoni, la família, l'ensenyament? Potser és perquè «anem a la nostra», perquè una lleugeresa profunda ens impedeix «considerar» molts aspectes d'un problema, cercant raons que recolzin les nostres decisions, sovint massa sentimentals. En canvi ens aniria molt bé ser capaços de considerar les raons de la nostra modernitat. Evitaríem convertir-nos en un calaix de sastre.
