Alguns fets i les llavors evangèliques a sembrar.

Primer: s'observa un desig permanent de recerca de felicitat. I, sovint, se sol pensar que aquesta felicitat es pot comprar, ja que es compra la comoditat, el plaer, el benestar material...Però no es pot comprar la salut, la bellesa, la felicitat, l'amor, l'honradesa, la pau, la fe, l'esperança...

Llavors que cal sembrar:

-Recordar sempre que l'evangeli és resposta a l'anhel profund de felicitat que hi ha en el nostre cor.

-La fe té quelcom a veure amb la felicitat concreta de cada dia, que és la que ara ens interessa, en la perspectiva de la salvació amb plenitud. La fe és per viure cada dia.

-Cal descobrir que Déu vol la nostra felicitat, i la vol ara i aquí. Els cristians des de sempre ens hem preguntat per la vida després de la mort, però també cal descobrir que la fe ofereix vida abans de la mort. Hi ha tendència a excloure Déu de la felicitat i de l'alegria, i a buscar-lo en els aspectes negatius i dolorosos de la vida. Cal invertir aquesta tendència. Déu està sempre en nosaltres.

-Aquesta convicció ens ha de fer repensar com parlem de la fe en Jesucrist, el nostre capteniment trist i seriós, el nostre tarannà personal i comunitari.

Tot allò que mostrem i oferim ajuda a tenir una experiència de salvació, per humil que sigui.

-La comunitat també ha d'ajudar les persones a tastar la felicitat, do del Senyor a la humanitat.

Segon: les persones no sabem què fer amb el sofriment. Seria un engany parlar de felicitat i silenciar el problema del mal i del sofriment. Plantejar una felicitat que no assumeixi la contradicció, el dolor, que no respongui a les qüestions més dramàtiques de l'ésser humà, és plantejar una felicitat irreal, il·lusòria i impossible.

El gran problema de la mort i de moltes ferides que ja no es poder tancar; el fet de la pobresa i de la fam dels anomenats Tercer i Quart món; tot tipus de marginació; la mort dels innocents; la violència, les famílies trencades...

Abans de parlar de les llavors que cal sembrar deixeu-me recordar que seguir Jesús és seguir un crucificat. I que Jesús ha demanat a cadascú carregar-se amb la seva creu i seguir el seu camí (Mc. 8,34).[...] (extret del Full Parroquial)