Les paparres ja assetjaven els dinosaures emplomallats en el cretàcic, una relació parasitària que ha quedat encapsulada en una peça d'ambre de fa uns 99 milions d'anys i que evidencia per primera vegada la interacció entre els dos grups. Els detalls d'aquesta peça, juntament amb les característiques de diverses paparres trobades en el jaciment ambarí de Myanmar (Birmània), es desgranen ara en un estudi publicat a Nature Communications i liderat per l'investigador de l'Institut Geològic i Miner d'Espanya (IGME) Enrique Peñalver, i en el qual també ha participat Xavier Delclòs, de la Facultat de Ciències de la Terra i de l'Institut d'Investigació de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona.

«Aquest descobriment és molt significatiu perquè és molt difícil trobar fòssils de paràsits xucladors de sang en associació directa amb les restes del seu hoste. A més, aquest espècimen de paràsit hematòfag és el més antic conegut fins ara de la relació de parasitisme entre artròpodes i vertebrats», detalla el professor Xavier Delclòs.

«Trobar paparres aïllades en el registre fòssil és rar però no excepcional. De fet, ja se n'havien descrit altres al jaciment birmà, del Cretàcic, el període d'extinció dels dinosaures», explica Ricardo Pérez-de la Fuente, coautor del treball i investigador del Museu d'Història Natural de la Universitat d'Oxford (Regne Unit). No obstant això, mai abans s'havia conservat en una mateixa peça d'ambre la relació directa entre paparres i els seus hostatjadors.