El Girona perdrà la majoria de partits en què faci una primera part tan fluixa com la que va oferir ahir a Los Pajaritos. Aquesta reflexió, lògicament després del punt sumat gràcies un cop de cap de Jandro en el temps de descompte, i la constatació que com ja va passar a Alcorcón o a Gijón, aquest equip no es rendeix mai, és el més interessant que es va emportar el Girona ahir de Sòria (2-2). Un partit on els gironins varen poder comprovar que, a Segona A, si no mostres la teva millor versió, qualsevol rival et pot pintar la cara, com ho va fer un Numància que podria haver arribat al descans guanyant per dos o tres gols si no hagués estat per les aturades de Becerra i la poca punteria dels davanters locals.
La imatge de Jandro picant amb ràbia el pal de la porteria després de marcar el gol de l'empat explicava el que és aquest Girona. Comet errades, ahir els dos gols en contra van arribar després de dues noves pilotes perdudes al mig del camp, però té suficient confiança en si mateix per no abaixar els braços. Ni tan sols quan la situació és molt negra, com ho era ahir a tres minuts per acabar el partit. Llavors amb el marcador mostrant un 1-1, que feia prou justícia al que havien fet, o més ben dit, no havien fet, el Girona a la primera part, i el Numància a la segona, Jandro es va arriscar al mig del camp perdent una pilota que acabaria amb la centrada de Sergi Enrich i el gol de Braian Rodríguez. 2-1 i una derrota que semblava confirmada a ulls de tothom menys, com ja havia passat quinze dies abans, als dels jugadors blanc-i-vermells, que van saber trobar una última branca on agafar-se abans de caure al precipi. Centrada d'Aday per la banda esquerra i poc habitual cop de cap de Jandro a gol. Empat i el Girona sumant el seu onzè punt de la temporada, que el manté a la part alta de la lliga.
El gol de Jandro, l'evident millora de la segona meitat (això no era complicat) i la lluita del grup fins al darrer segon no amaguen que ahir el Girona no va treure la millor cara... Més ben dit, els gironins varen treure a passejar la seva versió més fluixa d'aquesta temporada, especialment en una primera meitat en què els de Pablo Machín van acumular prou demèrits per anar al vestidor perdent per 2 o 3 gols. Deixant a casa els dos Cristian, Gómez i Alfonso, Pablo Machín va deixar clar que esperava un partit de molta lluita i poc futbol a Sòria. Ell coneix millor que ningú l'equip de Sòria i, evidentment, no es va equivocar. Ara bé, ser conscients que caldrà posar-se la granota de treball no justfica que, després d'una primera jugada on un dubtós fora de joc va impedir el que hauria estat un gol de Jaime Mata al cap de quaranta segons de començar, no justifica que el Girona es passés la resta de primera meitat tirant pilotades llargues al cap de Mata i Sandaza. Cap més recurs més enllà d'algun contracop, sobretot un de conduït per Felipe, que Cifuentes no va saber acabar, quan més atacaven els locals amb Palanca, Natalio i Sergi Enrich de protagonistes.
L'encert de Becerra, amb dues bones aturades a Sergi Enrich i a Natalio, i el desencert de l'uruguaià Braian Rodríguez quan després de prendre-li la cartera al Richy més erràtic d'aquesta temporada no va saber batre el porter gironí va pemetre als de Pablo ?Machín anar al vestidor amb només un gol en contra. L'1-0 que havia marcat Miguel Palanca, un català més conegut perquè Juande Ramos el va fe debutar per sorpresa a Primera en un Madrid-Barça de l'any 2008 que no pas pel que ha fet després en el món del futbol. La jugada de l'1-0 va recorda massa, sobretot a Machin, les dels dos gols de Rubén Castro una setmana abans contra el Betis: pèrdua al mig del camp i bona definició del rival. En aquest cas de Palanca després d'una bona paret amb Sergi Enrich i, potser per això, o amb més motiu per la grisor del joc col·lectiu en el primer acte d'ahir a Los Pajaritos, el tècnic aprofitava el descans per canviar Eloi per Granell que havia estat l'autor de la passada enrere prèvia al gol local.
El Girona no va empatar el partit gràcies al canvi de migcampistes, el toc d'oportunisme de Mata va arribar just només començar la segona meitat, però entre l'apagada de ploms que va patir el Numància arran del gol del davanter dels gironins i la capacitat d'Eloi per baixar la pilota a terra la segona meitat va ser molt més digerible.
El Girona havia empatat en una jugada a pilota aturada, accions en les quals havia tret fins a ahir poc rendiment en aquest inici de lliga. Una acció a mitges de mèrit de Mata, per marcar aquests gols has de ser-hi, i d'errada de concentració del Numància. Els locals ja no tornarien ser l'equip de la primera meitat. En part perquè el Girona ja intentava fer més coses que enviar pilotes llargues als davanters i, tot i que és veritat que sense grans oportunitats per marcar, el Girona acumulava motius per fer oblidar a tots els que pensaven que seria injust que el Numància no s'emportés els tres punts. Però, paradoxes del futbol, quan més semblava tenir controlat el partit el Girona Jandro va voler assumir riscos al mig del camp i una nova pilota perduda gironina a la ona central va acabar amb el gol de Brian. Només quedaven tres minuts, però l'asturià protagonitzava la jugada del 2-2, amb què va evitar anar a dormir amb un excés de remordiments alterant-li el son.
