Jonás Ramalho · Jugador de l'Athletic Club

«El Girona ha mantingut el tècnic, el bloc i el sistema de joc: hauria de tornar a intentar pujar»

Després de dos anys cedit al Girona, Ramalho ha tornat al «seu» Athletic per recuperar-se del trencament del lligament encreuat anterior del genoll esquerre. Dilluns no es perdrà el Bilbao Athletic-Girona que es jugarà a San Mamés.

24.08.2015 | 07:16
«El Girona ha mantingut el tècnic, el bloc i el sistema de joc: hauria de tornar a intentar pujar»

A Jonás Ramalho (Barakaldo, 1993) el poden els colors. És de l'Athletic i punt. Per això, tot i estar lesionat i no jugar ni un sol minut, ha gaudit com el que més amb la recent Supercopa d'Espanya guanyada contra tot un Barça. I per això també, dilluns animarà el Bilbao Athletic en la seva estrena a la Lliga. Encara que això signifiqui guanyar el Girona, un equip del qual guarda molts bons records i que espera tornar a veure ben amunt a la classificació. Ramalho explica que cada cop es troba millor de la greu lesió que va patir al maig, recorda que ho va passar malament en el tram final de l'última temporada i avisa que l'equip del Cuco Ziganda és un bon bloc, jove i amb qualitat que pot generar dificultats a qualsevol.

Primer de tot, enhorabona. No es guanya una Supercopa d'Espanya cada dia.

Moltes gràcies! El cert és que ha estat una experiència increïble; impossible d'oblidar.

Vostè no la va jugar, però va viure tots dos partits i la consecució del títol com un més.

I tant! Sóc un més de l'equip i, com tots, n'he gaudit moltíssim. Ja a San Mamés, amb una golejada al Barça que quedarà per al record. I també a la tornada, al Camp Nou. Vaig patir moltíssim fins que va marcar Aduriz. Llavors ja ens ho vam creure tots plegats.

Quina rebuda de la gent... Bilbao va sortir al carrer i la postal és per emmarcar.

La resposta de la gent de la ciutat va ser de deu. No ens imaginàvem pas que sortirien tantes persones al carrer. Més ben dit: ens ho pensàvem, però no ens en podíem fer a la idea. Bilbao va ser una festa i el que he viscut aquests dies ha estat una veritable bogeria.

L'any hauria sigut rodó si a l'estiu hagués celebrat l'ascens a Primera amb el Girona?

Ostres, i tant... Això sí que va ser una llàstima. Si haguéssim pujat, l'any hauria estat rodó. Excel·lent. De matrícula d'honor.

Encara hi pensa en aquell fatídic final de Lliga amb les decepcions contra el Lugo i el Saragossa?

Sí, a vegades encara dono voltes a tot plegat, però no m'agrada fer-ho. Sincerament, va ser un mes una mica fomut. No només per no pujar, sinó perquè em vaig lesionar de gravetat. Prefereixo pensar en el present i mirar amb optimisme el futur: m'estic recuperant i l'Athletic acaba de guanyar la Supercopa. Vull quedar-me amb això.

Ja és llàstima jugar durant tot l'any, ser un home clau per a l'entrenador i lesionar-se en el moment decisiu de la Lliga.

Doncs sí. Va ser una putada, parlant clar. Havia estat tota la temporada jugant. Era titular i em sentia molt bé. Fins que va arribar el partit contra l'Alabès i allà es va acabar tot. I això que va passar en una jugada ben tonta... Ara fa dos mesos que em vaig operar i les sensacions són molt positives. La recuperació va pel bon camí. Em quedo amb això i no pas amb el passat.

Recordo que quan l'equip va tornar de Vitòria, vostè no donava massa importància a la lesió. Almenys, en un primer moment.

És cert. Sobretot perquè, després de lesionar-me, encara vaig estar jugant una estona! Em pensava, en un principi, que es tractava del menisc o que havia patit una luxació. No m'imaginava que n'hi hauria per a tant. Quan m'ho van dir em va caure el món a sobre.

Ja diuen que els bascos estan fets d'una altra pasta...

Això! (riu) No, no. La lesió va ser greu, però em van operar i ara em trobo força millor. Ja puc fer cursa contínua i fins i tot puc tocar pilota, saltar i fer girs. Ara bé, encara em queda, com a mínim, fins al desembre. He d'anar a poc a poc. Tinc l'isquio i el quàdriceps encara molt dèbils; no em puc posar a treballar ara com un boig perquè podria recaure. Paciència i a recuperar-me. Estic comptant els dies per tornar a jugar, això sí...

El gest de l'Athletic, renovant-lo el dia després de saber-se que s'estaria sis mesos sense poder jugar, el va tranquil·litzar, tenint en compte que vostè acabava contracte el passat 30 de juny?

Sí, justa la fusta. Sempre he dit que a l'Athletic li estaré eternament agraït per com s'ha portat amb mi. I sí, estava molt preocupat. Al juny quedava lliure i m'acabava de trencar. Em van envair els dubtes. No sabia què seria de mi i a on podria anar. Teniar por, no ho negaré. Però l'Athletic, renovant-me, no només em va calmar, sinó que m'ha ajudat moltíssim.

Un cop estigui llest per tornar a jugar, ja sap si ho farà amb el filial, el primer equip o si se li buscarà una cessió?

La idea, en un principi, és la de quedar-me a l'Athletic. Vull passar-me tot l'any a Bilbao i crec que així serà. El filial està a Segona A i puc baixar a jugar amb ells. A més, tinc 22 anys, així que no tinc cap problema per anar amb el segon equip el temps que faci falta si això m'ajuda a agafar ritme i a recuperar sensacions.

Dilluns serà un espectador més a San Mamés per veure el Bilbao Athletic-Girona?

I tant! Aniré a veure el partit, això segur. Perquè ho tinc ben a prop de casa i perquè em fa molta gràcia veure el debut del Bilbao Athletic rebent el Girona. A més, he parlat amb alguns dels jugadors i els visitaré a l'hotel. Tinc ganes de retrobar-me amb ells.

Tindrà el cor dividit?

Ostres... l'Athletic tira moltíssim. Així que, encara que em sap molt de greu i que tinc molta estima al Girona, espero que guanyi el Bilbao Athletic. És el club on he crescut i on m'he format com a jugador. Vull el millor per a ells i si comencen la Lliga amb victòria serà genial.

Vostè que els coneix, com em defineix els homes del Cuco Ziganda?

És un equip molt jove i amb qualitat. Però, sobretot, és un bloc que sap molt bé a què juga. En això s'assembla força al Girona. Hi ha una idea fixa de joc, una filosofia a seguir i tothom la segueix al peu de la lletra. A més, en Cuco és un gran entrenador que sap portar molt bé els grups.

L'estadi no s'omplirà per veure un filial, però jugar a San Mamés pot ajudar l'equip a fer una bona temporada?

Sí, i tant. És un escenari únic. Molts jugadors tindran una gran oportunitat de trepitjar-lo sense haver d'estar a la Primera Divisió. I al Bilbao Athletic crec que li pot anar de meravella per convertir-ho en una arma al seu favor.

Què n'espera d'aquest nou Girona?

Pel que sé, després d'anar parlant amb diversos jugadors que encara hi ha a la plantilla, el Girona ha mantingut el seu bloc principal i això és molt important. Crec que la idea que hi ha d'haver allà és la de passar pàgina, primer, i després donar-ho tot per fer un bon any. L'objectiu hauria de ser l'ascens.

La paraula tabú!

Per què? No hi tenen res a perdre! L'any passat gairebé ho aconseguim i per aquest s'han mantingut molts jugadors. L'entrenador és el mateix, la idea de joc està força assumida i hi ha un bon bloc per aconseguir-ho. És cert que no serà fàcil, perquè la Segona Divisió és complicadíssima i es fa molt llarga amb 42 jornades, però a parer meu crec que ho haurien de tornar a intentar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema