Mai havia costat tant

Fins aquesta temporada, el Girona sempre havia aconseguit guanyar a casa abans del cinquè partit de Lliga · Tot i les bones sensacions que han ofert a Montilivi, els de Machín no acaben de trobar la fórmula per vèncer

15.10.2015 | 07:29
Alcaraz i Aday marxen abatuts després de la victòria del Numància a Montilivi (2-3).

"Tenim moltes ganes d'oferir una victòria a l'afició". Aquest és el sentiment que hi ha al vestidor del Girona i que diumenge passat després de l'empat contra l'Almeria es va reforçar. La victòria com a local se li resiteix a un Girona que malgrat deixar molt bones sensacions i ser superior durant tot el partit a l'Almeria va veure com a la quarta, tampoc anava a vençuda. Entre el porter Casto i el travesser van impedir que Felipe Sanchón i Kiko Olivas certifiquessin l'anhelada primera victòria com a local del curs. Els pals ja havien frustrat el triomf del Girona en el derbi contra el Llagostera. Jaime Mata hi va topar dos cops abans que l'expulsió de Pere Pons donés ales al Llagostera per empatar i gairebé guanyar (2-2). Contra l'inofensiu Osca, va ser el porter Leo Franco qui va aturar els dos o tres únics -però clars- intents d'un Girona que va desaparèixer a la segona part (0-0). Tampoc hi va haver sort en l'estrena del curs a Montilivi contra el Numància. Malgrat fer un altre bon partit, els de Machín va desconnectar-se al minut 82 i van veure com els sorians els remuntaven el 2-1 per imposar-se 2-3 amb un gol al darrer sospir.

Tot plegat ha fet que després de quatre partits, amb més bons minuts de futbol que no pas de dolents, el Girona encara no hagi estat capaç de sumar la primera victòria com a local a la Lliga aquesta temporada. L'únic equip de la categoria que tampoc coneix la victòria enguany de local és l'Osca. És ben cert que són només vuit jornades i que el Girona es manté fora de les posicions de descens però la negra que té el Girona com a local és històrica. I és que en els 85 anys que té l'entitat fins ara en cap temporada s'havien necessitat més de quatre artits per aconseguir la primera victòria a casa. Una xifra objectiva i esfereïdora al mateix temps. Fins aquest any, al Girona com a màxim li havien fet falta quatre partits com a local per brindar la primera alegria a la seva afició.

El cas més recent va ser el del curs 2009-10, en el qual el Girona de Cristóbal Parralo va doblegar el Castelló (1-0) al quart partit després de no poder amb Cartagena (0-1), Rayo (1-1) ni Real Unión (0-2). L'anterior vegada que el Girona havia estat tants partits sense guanyar a Montilivi va ser la temporada 2000-01 a Tercera. L'equip de Quim Barti trigaria a arrencar i el Tàrrega (1-1), l'Europa (1-1) i el Barça C (2-2) puntuarien a l'estadi abans que el Vilassar de Mar fos la primera víctima gràcies a un gol de Pitu Pujol (1-0). Més enrere en el temps, però en els darrers anys a Segona B de principis de la dècada dels noranta, al Girona també se li va entravessar Montilivi els cursos 93-94 i 94-95. En el primer, caldria esperar que hi puntuessin Ieclà (1-4), Benidorm (0-1) i València B (1-1) per veure el primer triomf local. Va ser davant el Manacor (4-1) amb gols de Melero (2), Doval i Lafuente. L'any següent, l'equip d'Alfons Muñoz, que baixaria a Tercera, superaria l'Europa (4-0 amb gols de Doval (2), Estela i Jimmy Prat i després d'haver perdut a l'estadi contra Gramenet (0-1), Elx (2-3) i Múrcia (0-4).

Els homes de Machín van sortir diumenge de Montilivi convençuts que el bon partit davant l'Almeria els ha de reforçar amb vista al futur. La moral està intacta i entre la plantilla es té la sensació que la bona feina que es fa en els entrenaments més tard o més aviat ha de donar els seus fruits. Ara bé, l'única manera de no obsessionar-se amb Montilivi és tallar de soca-rel aquesta mala ratxa d'aquí a quinze dies contra el Saragossa. Abans, els gironins es desplacen disssabte a Leganés amb l'objectiu de sumar a fora el que no es guanya a casa.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema