Ara fa un mes, un gol de Kiko Olivas en el temps afegit del partit de Mallorca va evitar que el Girona passés el Nadal en descens. Només quatre partits més tard, l'equip de Pablo Machín té sis punts de marge respecte a l'Osca, que amb la derrota d'ahir a Vitòria ara seria el primer equip que baixaria a Segona B, i ha obert un forat importantíssim respecte als altres tres rivals que també ocupen la zona baixa de la classificació. El cuer, el Bilbao Athletic, té 13 punts menys, el Llagostera, abans de jugar avui a Pamplona, 11, i l'Almeria, que ahir va tornar a perdre, a Leganés, 10. La clau d'aquest pas endavant s'ha de buscar en els dos triomfs consecutius que s'han pogut celebrar a l'estadi contra Ponferradina (4-0) i el filial de l'Athletic ahir (2-1), un fet excepcional en clau blanc-i-vermella perquè no s'aconseguia des del maig de 2012 amb victòries sobre el Còrdova (3-1) i el Vila-real B (2-1). Si ara el sis de sis ha servit per rellançar-se a la classificació ???-el Girona ha ascendit fins al dotzè lloc?-, en aquell primer precedent va significar, ni més ni menys, que la permanència matemàtica per al bloc que entrenava Javi Salamero.

En vuit temporades a la Lliga Adelante, per tant, el Girona només ha sigut capaç de guanyar dues jornades consecutives a casa un parell de cops. Aquesta mateixa campanya, sense anar més lluny el mes passat, l'equip havia fracassat perdent seguit amb el Còrdova (1-2) i l'Elx (0-1), una espina que ara s'ha pogut treure de sobre coincidint amb l'últim partit de la primera volta i l'inici de la segona. De fet el Girona aquesta temporada encara no havia sigut capaç d'enllaçar dos triomfs.

Els blanc-i-vermells han aconseguit aquest 2016 trencar la mala dinàmica que duien a l'estadi des d'aquella infausta tarda del 7 de juny, quan el Lugo va frustrar l'ascens a Primera en l'últim sospir. Després va venir l'ensopegada contra el Saragossa en la promoció (1-4) i, ja en el present curs, no es va poder guanyar el primer partit a casa fins la visita de l'Albacete, el novembre passat. L'únic triomf que va veure Montilivi ?l'any passat corresponent a l'actual lliga. Aquest 2016 a casa tot són alegries: se n'acumulen tres de seguides, Valladolid, Ponferradina i Bilbao Athletic, amb l'ensopegada per la mínima d'Alcorcón com a únic factor negatiu. Aquesta solidesa que ara l'equip té a casa ha estat determinant per rellançar-lo a la classificació en un tres i no res després de molts mesos de dubtes.

El Girona, que durant el primer tram del campionat va matenir l'estatus d'equip més perillós fora de casa que tenia des del curs passat, té el repte ara de millorar els números a domicili. Lluny de Montilivi s'ha guanyat a Bilbao, Oviedo i Pamplona i, precisament, d'aquest darrer triomf al camp de l'Osasuna ja en fa gairebé tres mesos. Pensar en el play-off és, segurament, agosarat veient com ha anat l'any fins ara, però no confiar en una segona volta tranquil·la i en una permanència sense angoixes. Diumenge que ve el Numància posarà a prova a què pot seguir aspirant el Girona enguany.