ESPORTS
Girona FC 11Nàstic Tarragona
 

Empat real, victòria moral

Tot i jugar 70 minuts amb deu homes per l'expulsió de Lekic el Girona iguala amb mèrit el gol del Nàstic gràcies a un penal transformat per Mata

09.02.2016 | 07:12
Empat real, victòria moral
Empat real, victòria moral

Montilivi ha recuperat definitivament la màgia aquest 2016. El Girona no va poder vèncer el Nàstic però el punt sumat contra els grana és d'un valor incalculable tenint en compte que els de Pablo Machín van haver de jugar 70 minuts en inferioritat numèrica a causa de la rigorosa expulsió de Lekic. Els gironins van sobreposar-se a tots els factors (jugar amb 10, un arbitratge perepunyetes i veure com el Nàstic s'avançava a la primera arribada) i van treure el coratge per empetitir els tarragonins i empatar. El gol de Mata de penal (m. 78) va fer relativa justícia a un partit que els de Machín fins i tot haurien pogut guanyar si Cristian Herrera hagués transfomat l'última ocasió. La pilota no va entrar però el punt sumat permet al Girona mantenir la bona línia de resultats i seguir amb pas ferm allunyat de la zona perillosa.

Amb l'única novetat dels retorns de Pere Pons i Mata a l'onze titular respecte al que havia empatat a Sòria, el Girona tenia el repte d'encadenar quatre victòries consecutives a l'estadi i, de passada, allargar la bona sèrie de resultats a sis jornades sense perdre. El gol salvador de Lekic contra el Numància li va valer la continuïtat i amb el serbi i Mata, Machín va plantejar d'entrada un equip d'allò més ofensiu també amb Borja García al centre del camp. El serbi, tanmateix, no tindria un dia tan lluït ahir. El Girona tenia al davant un Nàstic d'allò més regular instal·lat en posicions de play-off i amb el suport d'uns 600 aficionats que somien el retorn dels grana a Primera. Tot un os ben dur de rosegar. I més quan tot just als vint minuts de partits l'àrbitre va ensenyar el camí dels vestidors a Lekic per doble amonestació. El serbi va veure dues grogues en poc més de cinc minuts, la segona de les quals per intentar enganyar l'àrbitre llançant-se a la piscina dins l'àrea. L'empresa es complicava perquè al Girona li tocava remar durant més duna hora amb deu jugadors.

Deu minuts només va necessitar el Nàstic per aprofitar la inferioritat numèrica dels gironins. Va ser Naranjo qui va culminar una ràpida transició d'Aburjania amb una rematada per sota les cames de Becerra. Era la primera aproximació dels tarragonins a la porteria local en una demostració de màxima efectivitat. La ràbia que va provocar el gol va ser màxima entre l'afició que estava indignada amb l'àrbitre per l'expulsió de Lekic. L'ambient crispat també es traslladaria a la gespa cap a uns jugadors blanc-i-vermells sobreexcitats per la situació. Seria difícil. Molt. I més quan entre Aday i, sobretot Mata, no sabrien resoldre un gran regal del porter visitant Manolo Reina. Marí, molt segur, va bloquejar la rematada de Mata. Aday en tindria una altra dins l'àrea però Marí tornaria a salvar la seva rematada amb el peu. Eren els millors minuts del Girona. El Nàstic estava tancat al seu camp però tenia el que volia. Dominava al marcador, i es dedicava a administrar-ho interrompent els intents d'imposar ritme ofensiu dels de Machín.

El peu de Becerra va evitar que el partit s'acabés al minut 47 quan Emaná va trobar una autopista pel centre de la defensa i va rematar a plaer. Una concessió imperdonable que a punt va estar de sentenciar el partit. De mica en mica i empès per Montilivi, el Girona semblava que feia un pas endavant. Eren aproximacions a l'àrea d'un Reina que fins aleshores encara no havia hagut d'intervenir. Machín havia hagut de retirar Aday lesionat per fer entrar Javi Álamo mentre el tècnic visitant apostava pel rapidíssim Stéphane Emaná per intentar matar el partit al contracop. Del no-res, Lejeune es trauria de la màniga un xut des del mig del camp que entre Reina i el travesser escopirien. Aquesta acció despertaria el Girona definitivament.

El partit i els gironins estaven ben vius. Machín va decidir que era el moment de fer entrar al camp Cristian Herrera. El darrer fitxatge dels gironins va substituir Carlos Clerc i en la primera pilota que va tocar ja va posar a prova Reina. El Girona castigaria el conservardorisme del Nàstic a tretze minuts del final quan Figueroa Vázquez va indicar el punt de penal després d'una entrada de Iago Bouzón sobre Mata. El madrileny va agafar la pilota decidit i va transformar la pena màxima (1-1). Montilivi esclatava d'eufòria conscient que restava un quart d'hora mal comptat per intentar la gesta de remuntar.

El punt era ja or pur però calia anar amb molt de compte de no llençar-lo per terra amb un excés de ganes de buscar el segon. L'ambició i l'esperit d'aquest Girona el va fer anar endavant la recerca del gol de la victòria. Això va fer que els ?tarragonins, amb espais, tinguessin més d'un contracop per deixar glaçat Montilivi però la mala punteria de Stéphane Emaná i les errades en la penúltima passada van evitar-ho. Tot plegat va dibuixar uns darrers minuts d'infart en què Cristian Herrera, en la penúltima jugada del partit, va tenir als seus peus el 2-1 que hauria arrodonit una segona part espectacular. El debutant, però, no va poder xutar quan estava sol dins la petita davant dels nassos de Reina. Hauria estat massa bonic.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema