Falten cinc minuts per a les nou del matí. La nit ha estat llarga. Com la cua que cada vegada s'estira més i més al davant de les taquilles de Montilivi. Pel cap baix hi poden haver més de 200 seguidors esperant pacientment amb l'esperança d'aconseguir una de les últimes 350 localitats que quedaven per col·locar per al partit de demà contra l'Osasuna. El més important de la història del Girona, un altre cop amb l'ascens a Primera en joc. Arriben els empleats del club i sense esperar a l'hora en punt ?obren la finestreta i comencen a despatxar. La venda només va durar poc més de mitja hora i molts aficionats se'n van haver de tornar a casa frustrats i sense entrada a pesar d'haver passat bona part de la nit en blanc. Això per no parlar del cas d'un seguidor que no sent abonat havia anat a Montilivi perdent la nit i confiant a tenir entrada fins que poc abans que s'obrissin les taquilles va descobrir que no en podria comprar perquè no tenia carnet. D'altres havien empalmat el viatge de tornada des de Pamplona, on havien vist en directe l'Osasuna-Girona, amb afegir-se a l'espera davant les taquilles. Sense dormir. Perquè un ascens a Primera s'ho val.
Tres joves, Andreu Castanyer, Adrià Puig i Joan Marc Gasca, van ser els primers compradors després de més de deu hores d'espera al ras a l'exterior de l'estadi. Van veure el partit de Pamplona per televisió i ja tenien clar que "com que ens volíem garantir les entrades, un cop es va acabar vam carregar la tenda de campanya i vam anar cap a Montilivi". Tots tres són socis i volien les localitats extra per a diferents compromisos personals. Andreu Castanyer, per exemple, per regalar-la a la seva mare: "Sempre ve als partits importants i com que no és sòcia no tenia entrada. Ella per qüestions de feina no podia venir a fer cua i per això he estat aquí tota la nit", explicava, reconfortat, amb la seva localitat a la mà. El convenciment de remuntar el 2-1 encaixat a Pamplona era general. "Aquesta vegada no se'ns pot escapar l'ascens. D'una vegada per totes el Girona ha de pujar a Primera", deia Castanyer. Amb quin guió de partit? Ho tenia clar: "Em val amb un gol en el temps de descompte, 1-0, i així ens trauríem per sempre més el fantasma del gol de Caballero pel Lugo la temporada passada". Han dormit poc. A mida que passaven les hores se'ls van anar afegint companys d'espera. Partides de cartes, lectura, picar una mica de patates fregides o fuet... qualsevol cosa és bona per anar guanyant minuts al rellotge.
La cua progressa. Lentament. De tant en tant del darrere en surt algun crit acusador quan l'afició detecta intents per colar-se. Un policia municipal també reclama protagonisme. Massa càmeres hi ha a Montilivi i no és qüestió de desaprofitar-ho. Les fotos amb els primers compradors i les entrades no es poden fer al costat de la taquilla per motius de seguretat. Dóna ordres a un agent privat del club. I la sessió amb els primers privilegiats s'ha de traslladar sobre la gespa de l'estadi. Amb les banderes que el club va regalar als aficionats que havien passat la nit al ras com a premi a la seva constància i espera.
Poc temps hi va haver per a més. A dos quarts de deu tocats es van esgotar les localitats i es confirmava que Montilivi, demà, vessarà amb gairebé 9.300 espectadors. Perquè també a Pamplona, des del final del partit de dimecres s'havia disparat la bogeria per aconseguir localitats pel duel de demà a l'estadi. Tant era el clima d'histèria que hi va haver seguidors navarresos que, encara amb el partit en joc, ja van sortir de la seva localitat per anar a fer cua. L'Osasuna va esgotar les 450 entrades que tenia en minuts, com a Girona, i els afortunats que les van aconseguir ho van poder fer gràcies a haver passat també la nit al ras. A Pamplona hi ha màxima confiança. Ells, com els seguidors gironins, també es veuen a Primera.
