El Girona s'entrenarà demà a la tarda a Montilivi per, després del parèntesi nadalenc, obrir l'any del seu vuitanta-setè aniversari, els complirà al juliol, amb l'objectiu d'aconseguir un èxit que, durant anys va semblar un somni utòpic, i ara ja s'ha acabat convertint en la gran assignatura pendent per superar del club: l'ascens a Primera Divisió. Les decepcions dels últims anys en els trams finals de temporada, amb moments molt durs per plantilla, club i aficionats -sensacions amargues com les de la impotència contra l'Almeria, les llàgrimes del dia del Lugo o la frustració davant l'Osasuna- no han enfonsat un Girona que, a diferència del pronòstic generalitzat dels minuts posteriors al gol de Pablo Caballero el juny del 2015, ara mateix és un club més fort que fa un any i mig. Econòmicament no hi ha color. Amb el canvi de propietaris s'ha passat d'una entitat on es cobrava quan es podia i amb molt de circ fora del terreny de joc a un en què el club no és mai notícia per res que no sigui futbol. Pablo Machín s'ha fet gran com a entrenador i, escapolint-se de la penalització que per a molts tècnics podria haver suposat perdre dos play-off, el tècnic de Sòria és ara mateix indiscutible a Girona i un dels preparadors, sinó el que més, amb millor cartell de Segona Divisió. La plantilla assimila bé les sortides, alguna de dolorosa com la de Becerra, i cada temporada és més completa amb jugadors que, com ha passat en la primera part de la temporada, ara no dubten gens a l'hora de renovar pel Girona. I, per arrodonir la feina de Quique Cárcel, la presència sempre més o menys clara de Pere Guardiola i la gent del City com les darreres cessions de Pablo Maffeo i Angeliño Tasende semblen deixar clar que a Manchester també volen veure aviat un Girona a Primera Divisió.

Un ascens que, després d'arribar a Nadal en segona posició, a Montilivi s'admet ja obertament que és l'objectiu per a aquest 2017 i, a més, si és possible, pujar a Primera Divisió per la via ràpida: acabant entre els dos primers. Els play-off són de massa mal record per al futbol gironí. El partit d'aquest diumenge vinent, 8 de gener, a la Romareda, contra el Saragossa de Raül Agné i Narcís Julià, és la primera estació en aquest camí del Girona en el qual equips com Llevant, líder sòlid amb quatre punts més que els gironins (i un partit pendent al camp de l'UCAM Múrcia); el Getafe, que d'ençà de l'arribada de Pepe Bordalás en el lloc d'Esnaider la banqueta està treient molt més profit d'un pressupost que dobla el del Girona; seran els principals competidors. A més d'històrics com Cadis, impulsat en bona part gràcies als gols d'Alfredo Ortuño: o el mateix Saragossa, que amb vint-set punts, sis menys que el Girona, continua immers en les contradiccions entre la pressió d'una afició i una ciutat acostumades a l'elit i l'actual economia minvant del club aragonès. Lugo, Osca i Reus juguen a convertir-se en l'equip revelació i acabar pujant a Primera Divisió sense haver aparegut en cap travessa per davant d'altres clubs amb més pedigrí que, de moment, no acaben de funcionar com voldrien. I aquí la llista és llarga: des del Valladolid de Becerra i Mata fins a Còrdova passant per Tenerife i Oviedo i acabant pel Rayo Vallecano que, venint de Primera Divisió, s'ha passat la primera volta pensant molt més en la fatalitat que seria un segon descens consecutiu, aquest cop a Segona B, que no pas a acostar-se a dalt.

El 2016 va acabar a Montilivi amb un nou cop de mà del Manchester City, amb la doble cessió dels carrilers Pablo Maffeo i Angeliño Tasende, i el 2017 comença amb les mirades pendents de Quique Cárcel i la possible arribada del davanter que no es va poder fitxar a l'estiu. Longo, Sandaza i Cristian Herrera (més el veterà Felipe, que no està comptant per a Machín) són l'actual bateria de davanters d'un Girona que, amb 31 dianes en dinou jornades, és l'equip màxim golejador de la categoria. Amb tot, tant Cárcel com Machín ja han deixat clar que aquest gener arribarà un nou davanter per donar més opcions a un tècnic que, tot i assegurar que el seu sistema està pensat per jugar amb dues puntes, ha tret molt profit del dibuix amb un sol davanter, amb Portu i Borja García arribant des del darrere. Tot i això arribarà un altre davanter, sigui Rubén Sobrino en l'enèsima «ajuda» del City, o qualsevol altre dels noms que hi ha sobre la taula. L'objectiu és ambiciós i no es poden escatimar esforços. Tot sigui per anar oblidant el gol de l'argentí del Lugo Pablo Caballero i que el Girona es faci gran arribant finalment a la Primera Divisió. Ara que ja va camí de fer 87 anys.