Com arribarà el Valladolid a Montilivi?
Estem molt millor que abans, intentant trobar una certa estabilitat amb els resultats. És el que necessitem. Arribarem a Montilivi en un bon moment. Volem victòries i això és el que hi vindrem a buscar.
Necessitaven una ratxa com aquesta?
Sí. Per l'afició, però també per nosaltres mateixos, per adonar-nos que la feina ben feta dona els seus fruits. No podíem ser tan irregulars, ni tampoc ens podien anar les coses tan malament com al principi de Lliga, quan vam perdre un munt de partits. Per sort, ens vaim aixecar a temps.
L'any passat, amb el Girona, va viure una ratxa similar. Un mal inici, per després remuntar i acabar a dalt.
Sí, ho recordo! Quan les coses no ens anaven massa bé aquest any, em va venir al cap. Recordava aquell gol salvador de Kiko Olivas a Palma. Sense ell, hauríem caigut en descens. Però no ho vam fer i vam reaccionar, acabant al play-off, i no pas com a sisens.
Hi ha més pressió a Valladolid que no pas a Girona?
A Segona A, a tot arreu hi ha més o menys pressió. Potser sí que es valoren molt més els resultats que no pas d'altres coses. Però l'afició i la premsa també saben que, si l'equip lluita i treballa, pot tenir confiança. És el que ens ha passat aquesta temporada. No vam començar bé, però se'ns va donar temps de marge. Això s'agraeix.
Està content, personalment, de com li van les coses?
Sí, em van prou bé. He estat jugant, tot i que ara entenc que no ho faci tant. He tingut algunes ocasions clares que no he traduït en gol aquests últims partits. En canvi, els companys que m'han substituït sí que ho han aprofitat. Entenc perfectament si no jugo tant. Només em queda treballar per intentar revertir-ho. S'ha de ser just.
Porta 3 gols aquesta temporada. Satisfet?
No, és evident. No és la xifra que m'agradaria portar, però s'ha de tenir en compte que m'he hagut d'adaptar a un nou sistema, en què em toca jugar més apartat i a la banda. És el que hi ha. Si em diuen que jugui allà, jo ho faig el millor que puc. És el meu primer any i estic tranquil i content per com em van les coses. No m'escalfo el cap pensant en quants gols porto o hauria de portar.
Un dels gols el va marcar contra el Girona. La seva celebració no va caure gaire bé a un part de l'afició blanc-i-vermella.
Bé, cadascú és lliure de pensar el que vulgui, però sóc del tot conscient de les coses que faig i en aquella ocasió no buscava res en particular, ni generar cap polèmica. Era el meu primer gol, amb la meva nova afició i vestint la samarreta del meu nou equip. Suposo que el més normal és celebrar-ho. Una altra cosa ben diferent és si això passa a Montilivi.
Si passa, què farà?
Doncs no el celebraria, per descomptat. Cadascú té el seu punt de vista i aquest és el meu: és un estadi on he jugat com a local, davant d'una afició que m'ha animat i ajudat en els moments bons i dolents. Es mereixen tot el meu respecte. El Girona era el meu equip i si li marco al seu estadi tinc clar que no ho celebraré.
Té ganes del partit de diumenge?
Sí, moltes. Al camp serà igual que a un altre lloc, però l'abans i el després, molt diferent. Les sensacions d'entrar a Montilivi, d'anar al vestidor visitant... Serà la primera vegada que m'enfronti a un exequip meu. Serà estrany.
Què li sembla aquest Girona?
El veig totalment un candidat a l'ascens directe. És un equip que m'encanta, que estarà a dalt i el veig pujant. Fan les coses molt i molt bé, amb una idea de joc molt clara. Els segueixo perquè els tinc estima.
Què significaria guanyar a Montilivi?
És un camp molt difícil per al rival. Intentarem rascar un bon resultat per seguir a dalt. Guanyar significaria acostar-nos a l'ascens directe, que es veia tan lluny fa ben poc...
