El gol de Portu al Camp Nou ara fa tres setmanes va fer saltar d'un bot tots els aficionats gironins desplaçats a l'estadi i del sofà els que ho veien des de casa. Van ser dos minuts només, el temps que el Girona va estar per davant al marcador contra el Barça, però aquells dos minuts i la diana del mitjapunta murcià ja formen part de la història del club blanc-i-vermell. Diumenge, el conjunt de Pablo Machín té un altre repte tant o més complicat que el del Camp Nou, que no va acabar gens bé (6-1) o el del Wanda Metropolitano, en què un altre gol de Portu sí que va suposar una alegria completa (1-1). Conquerir el Santiago Bernabéu és una fita d'allò més complicada i a l'abast de ben pocs. Per aconseguir-ho cal fregar la perfecció i, a més a més, que el Madrid no tingui el seu millor dia. Tradicionalment ha estat una missió gairebé impossible però aquesta temporada, de punts del Bernabéu n'han volat uns quants. El Llevant (1-1) i el València (2-2) hi van aconseguir empatar mentre que el Vila-real (0-1) i el Betis (0-1) van fer saltar la banca amb dues victòries.

L'objectiu del Girona és puntuar-hi, com a mínim. Per guanyar-hi caldrà fer el que va fer Portu al Camp Nou, és a dir, marcar-hi. En aquest sentit, fer gol al Santiago Bernabéu no és a l'abast de qualsevol i són ben pocs els jugadors gironins que han aconseguit fer-ho. Un de tenir aquest honor és Àlex Fernández. El migcampista gironí i històric exjugador del Palamós, ho va aconseguir fins i tot en dues ocasions amb les samarretes de l'Osasuna primer i després de l'Espanyol. Un altre gironí que ha perforat una de les porteries de Chamartín és Miquel Sitjà, davanter de Sant Pere Pescador que va jugar a l'Elx als setanta i que hi va marcar en la desfeta il·licitana per 5-1 (74-75).

El balanç pel que fa a resultats d'Àlex Fernández al Bernabéu no és que sigui gaire favorable (un empat i cinc derrotes en sis partits). Tot i això, sí que es pot dir que Àlex Fernández tenia presa la mida a les porteries de l'estadi madrileny. El gironí va debutar al Bernabéu amb derrota (2-1) en un partit de Copa amb l'Espanyol el curs 1995-96 just després de deixar el Palamós. Trigaria cinc anys a tornar-hi i ho faria el curs 2000-01 amb l'Osasuna, amb qui l'any anterior havia pujat de Segona A. L'equip navarrès lluitava per evitar el descens i Àlex Fernández era el cervell ofensiu de l'equip. El gironí va obrir el marcador mitjançant un llançament de falta directa marca de la casa que va sorprendre Casillas (m.36). Raúl igualaria el partit però al final Osasuna mantindria l'1-1 i s'enduria un punt valuosíssim davant el Madrid gal·làctic. No celebraria tant el seu segon gol al Bernabéu Àlex Fernández. En la seva segona etapa a l'Espanyol, a la temporada 03-04, el gironí va marcar el 2-1 ja al m.90.

Serrano, l'últim

Si Àlex Fernández i Sitjà són dels pocs que han aconseguit marcar al Bernabéu, sí que hi ha uns quants futbolistes gironins més -no pas gaires- que hi han aconseguit guanyar. Una desena han estat els jugadors de la demarcació que n'han pogut sortir victoriosos a la gespa. De l'últim, però, ja en fa més d'una dècada. Va ser el blanenc Òscar Serrano la temporada 2005-06 quan va conquerir l'estadi madrileny amb el Racing de Santander, fet que va provocar una forta mocadorada al Bernabéu. Qui va celebrar dues victòries com a visitant al Bernabéu va ser Miquel Soler. El garrotxí ho va fer el curs 2000-01 amb el Mallorca (0-2) i també el 97-98 amb el Saragossa. Dos cops també van experimentar la sensació de guanyar-hi Vergés (0-1 a la Copa 61-62 i 1-3 la 65-66) i Curta (0-1 la 43-44 i 1-2 la 48-49) tots dos amb el Barça.