Amb el dia 7 de gener comença invariablement una nova comptabilitat de la vida. S'han acabat les festes i les celebracions, els dies de torrons i de cava, de compres i de regals. L'any inicia la seva davallada, un nou compte enrere, entre les fredors irrevocables de l'hivern. El passat està encara de cos present, el present va deixant petjades d'àngel sobre la neu macilenta dels racons de muntanya i el futur es troba en el seu punt més llunyà.

L'any se'ns presenta amb tota la seva cruesa, els dies lluminosos de primavera són només una promesa llunyana i l'estiu una hipòtesi sense gaire fonament. Aquest 2009 serà particularment dur, tothom ho sap i és profecia. Haurem d'aprendre a viure amb menys i, sobretot, a encarar el futur per un carrer més estret i més costerut. Per primera vegada comencem l'any restant en comptes de sumar i desitjant-nos els uns als altres que la providència ens deixi tal com estàvem.

La crisi ha enfosquit el panorama fins a extrems insospitats, però la vida, malgrat tot, haurà de continuar. El temps no s'atura per més que el resultat dels balanços sigui en números vermells. Aquest any es farà més necessari que mai aplicar la sentència de Guillem d'Occam, que ja al segle XIV deia que "no tenim per què suposar l'existència de més coses que les necessàries". Si sentim un soroll a la porta no tenim per què pensar que és la crisi, pot ser simplement el gat que grata per entrar.

Evidentment si no tenim gat la cosa es complica, però la "navalla" d'Occam continua essent vàlida. Si no és el gat serà el gos, o el veí del segon primera que puja per demanar una mica de sucre. L'any 2009 haurem de passar-lo com puguem i el 2010 probablement també, la crisi sonarà per tothom i no només per tu. Mentrestant no ens compliquem la vida més del necessari, que tot plegat ja és prou complex. Intentar fer les coses més simples pot ser la primera lliçó d'aquesta crisi.