Després de molts anys de no saber absolutament res de Salt -probablement tampoc li interessava- Josep Anglada va aterrar a Salt per començar a donar a conèixer el seu partit polític, Plataforma per Catalunya (PxC). Només havia vingut un cop, per feina, i ahir ho feia per pescar vots després dels darrers conflictes de convivència. Passejant pels carrers del centre assegurava creure "haver travessat el túnel del temps" i "haver anat a parar a l'Àfrica". Un viatge similar al que pot succeir en un capítol de Lost.

Caminava com si fos el salvador dels blancs. "Cada cop que veig un autòcton m'he de parar a saludar-lo", indicava amb falsa emoció. "Això és una invasió. Estic impressionat. Només veig moros, negres i pakistanesos", s'indignava.

En la seva visita, anava acompanyat d'altres càrrecs del partit, així com el regidor de PxC a Olot, Moisès Font, i alguns veïns de Salt (ja hi ha militants) com Maria Osuna. També algun amb carnet de Reagrupament, com Jaume Santana. S'esperava la presència d'altres saltencs afins a Anglada, com Maria Codinach o Jaume Barceló. El seus noms, fins i tot, es van pronunciar. Però no van aparèixer.

El seu discurs (precuinat) als veïns estava farcit d'acudits fàcils -com els que fan els nens d'ESO-. "Com ho veu això? Ho veu negre, no?", va dir a un home que acabava d'obrir la persiana del garatge.

Però es va trobar amb diversos disgustos. Un jove va cridar-li "feixista!" des del cotxe. La resposta d'Anglada va ser: "Això vol dir que em coneixen. I això és bo". La realitat, però, era diferent. De lluny la gent preguntava als periodistes qui era aquell home.

"Us prometo que canviaré Salt i faré fora tots els polítics que hi ha ara. Planyo la gent de Salt", deia. I insistia: "Em sap greu veure tanta gent de fora. Estic trist. Em sento foraster a casa meva, Catalunya". "Al padró segur que hi ha multitud de gent empadronada que és irregular. No tenen papers i no aporten res al país. Haurien de ser expulsats", repetia.

Però es va topar amb un home que es va mig encarar amb ell. Afirmava ser parent de l'alcaldessa. Uns metres després un grup de joves de raça negra li van donar una lliçó.

-"No creieu que hi ha massa immigrants? Què feu aquí? Us voleu apoderar de Salt?" va preguntar el polític.

-"No. Vivim a Salt. Som gent bona i sabem fer moltes coses", li va etzibar un noi amb una suadera del Barça i en català.

-"Aah", va dir mig sorprès Anglada esperant saber què era això.

-"Visca Espanya, penjada d'una canya... i si la canya cau, Espanya adéu siau!", va cantar el noi, amb la lliçó ben apresa.

La cara del dirigent de Plataforma per Catalunya va canviar. I ja no va aturar-se a parlar amb cap més immigrant. Algú li devia recordar que era a Salt per buscar vots per a les eleccions al Parlament i també per a les municipals. "Tenim tres possibles candidats i tots són del poble. Segur que hi haurà consens i tindrem un molt bon cap de llista per fer majoria absoluta", assenyalava. A Girona pràcticament té lligat un candidat, "que actualment ocupa un càrrec en un partit polític". També vol presentar llistes a Olot (ja hi és present), Palafrugell, Figueres i Roses, entre d'altres.

Va acabar la jornada fent el toc a la terrassa del bar La Fraternal, denunciant que les llibreries de Girona no volen vendre el seu llibre.