El grup parlamentari de CiU ha posat en qüestió amb 40 arguments l'eficàcia de la nova seu del Govern a Girona i la transparència amb què s'ha construït. Els nacionalistes han presentat el Parlament una quarantena de preguntes per què dubten de l'eficàcia de la nova seu de la Generalitat a Girona i la transparència en la seva construcció. L'edifici dels carrers Pompeu Fabra i Joan Maragall serà inaugurat aquest dimecres "amb presses" per "circumstàncies electorals", ja que "no s'està pensant en l'usuari, sinó en la foto", segons el parer de la diputada nacionalista Elena Ribera. Entre altres preguntes, demanen si no es podien incrementar els treballadors amb disminucions mantenint els operaris de la neteja que han fet fora, o bé si és veritat que ha calgut contractar una empresa per comptar els empleats que hi havia a cadascuna de les seus. El Govern va assegurar que "és un despropòsit" de la diputada de CiU.
La diputada va criticar el que considera un "problema de rodatge o de manca de previsió" en la posada en servei. "No pot ser que hi hagi dificultats en temes essencials", a part que hi ha en joc "molts milions d'euros en un moment de crisi", va lamentat.
En la bateria de qüestions CiU pregunta si és veritat que ha calgut llogar una empresa per comptar els treballadors que hi havia a cadascuna de les seus territorials de la Generalitat a Girona. Critiquen que, "com sembla que passa en general, desconeixen el nombre de personal estructural, de reforç i substitut".
Els nacionalistes volen saber quants empleats públics hi havia a l'1 de gener d'aquest any i quants el 16 de juny. Així mateix, pregunten quin estalvi en nombre de places suposa la creació de la Gerència de l'Àrea de Serveis Comuns. En aquest sentit, Ribera qüestionava si realment s'ha racionalitzat el personal, ja que "ens consta que s'hi han traslladat tots".
CiU qüestiona si centralitzar les peticions dels ciutadans a través d'una única oficina d'atenció vol dir millorar la qualitat i rapidesa en la resposta. Ribera va lamentar que les demandes es resolen en tres nivells, segons el grau de complexitat, de manera que "caldrà passar més filtres". També es pregunten si és real que calen cursos per convèncer els treballadors que el canvi és positiu.
Així mateix, es demanen si hi ha llibre de reclamacions, recollint la queixa d'una veïna de la Jonquera que deia que per un "simple visat" era la quarta vegada que anava a les oficines i que al final li van dir que truqués al cap de 8 dies, ja que "no els funcionava la informàtica i que l'oficina d'atenció al ciutadà tampoc".
CiU també pregunta si és veritat que existeix una unitat que sota les sigles de CAU (centre d'atenció a l'usuari) ha de resoldre les diferents incidències que ha generat el trasllat de les seus territorials al Santa Caterina de Girona, i que en aquest moment es troba "completament bloquejada" i en un estat de "caos", segons Ribera.
CiU va demanar saber si és real que s'ha demanat des de diferents serveis territorials que s'espaiés i revisés el calendari de trasllats per "gestionar millor el col·lapse que s'estava produint", i que tot i això "s'ha decidit continuar amb el calendari previst per poder inaugurar formalment el dia 16 de juny". "No creuen que s'han precipitat amb un trasllat tan a corre- cuita?", pregunten al Govern.
L'oficina de Mossos
D'altra banda, demanen si les obres de la nova oficina de recepció de denúncies dels Mossos d'Esquadra estan aturades per l'Ajuntament de Girona per manca de llicència d'obres -el centre es va fer en un nivell arran de terra i s'inundava fàcilment, de manera que ara s'ha d'elevar. CiU va recordar que les relacions entre el Departament d'Interior i el consistori "no són fluides". També denuncien la manca de transparència en les contractacions, per si s'ha prioritzat el CIRE en un dels contractes de mobiliari i se li ha fet un encàrrec directament, sense concurs amb d'altres empreses.
A més, la formació nacionalista demana quina reducció de despeses suposarà en aquest exercici pressupostari la gestió en comú dels serveis, i com ha afectat la crisi econòmica l'estudi fet el 2000 sobre la possibilitat d'amortització de les despeses que generaria el nou edifici. Aleshores es calculava que s'amortitzarien en 11 anys, atenent al valor de les propietats immobiliàries que posaria en circulació la Generalitat. Avui, però, tenen un valor més baix a causa de la crisi i "l'únic que no ha canviat és el que costa la inversió", va recordar Ribera.
