Les mesures d'estalvi energètic que ha aprovat fa pocs dies el Govern central tenen més valor per la sensibilització que provoca davant la greu crisi energètica que tenim que no per una efectiva reducció del consum. De tant en tant, cíclicament, aquestes crisis evidencien la feblesa d'una societat que consumeix per sobre les seves possibilitats. Tal com va passar ara fa dos anys amb la crisi de l'aigua i un en els talls de subministrament elèctric per les nevades, calen situacions extremes per conscienciar una societat basada en el consum incontrolable d'uns béns que són limitats i l'acumulació abusiva de beneficis. El petroli, controlat per unes poquíssimes multinacionals i produït en països amb desigualtats socials escandaloses, és el símbol de la dependència que els països occidentals tenim d'aquest producte i com, en aquests casos extrems, necessitem retornar a la racionalitat en la política energètica global. Els equilibris mundials, la pobresa majoritària existent en els països exportadors i la fam desmesurada de més poder de molts dirigents haurien de ser el tema de debat. Avui parlar de disminució de la velocitat, la subvenció per la substitució de les cobertes dels vehicles o la substitució de les bombetes per d'altres de baix consum, no deixa de ser l'anècdota.
Quan sembla que la crisi energètica viscuda ara fa poc més de deu anys i que feia de les festes de Nadal més tristor que alegria, ja aleshores l'Ajuntament de Girona havia programat i executat el canvi d'enllumenat públic per reduir de forma molt important la despesa energètica. Contràriament, mentre a casa nostra reduíem la despesa, al sud, on tot és alegria,les festes i grans esdeveniments culturals de la primavera es feien amb una gran despesa lumínica. Les crisis, siguin energètiques o de l'aigua, no s'han viscut ni s'han aplicat de la mateixa manera en totes les comunitats de l'Estat. No es pot entendre l'estalvi si les administracions públiques no són exemplars en les mesures estalviadores. Tampoc es pot entendre, ni s'ha de tolerar que, en ús de la llibertat comercial, les botigues de roba i complements tinguin la calefacció (aire fred a l'estiu) a tot drap i amb les portes obertes de bat a bat. O bé les mesures són globals per a totes les activitats, comercials o no, o no ens en sortirem i menys si tot queda en l'anècdota. A tot això les grans companyies elèctriques han augmentat els preus i els seus dirigents reparteixen beneficis. Tot plegat no quadra o això creuen els usuaris quan just fa un any encara s'han de cobrar les indemnitzacions pels talls de fluid elèctric.
