Una societat que posa a davant de tot els negocis és una societat malalta. Fa temps que els mercats (autèntics marmessors dels guanys empresarials) marquen el ritme d'ocupació i desocupació, el grau de qualitat de vida, els salaris, els preus... Contra això justament hauria d'existir la política: per frenar el deler pel diner dels qui han fet de la seva vida un camí cap a l'enriquiment personal i egoista. Lamentablement, fa temps que els mercats s'han descarat mostrant al món qui mana i dient als polítics què han de fer.

Els grans gestos de la política i de l'economia costen de copsar: s'encripten en una presentació ambigua que fins i tot sembla plena de bones intencions. En les petites anècdotes locals, en canvi, no s'hi valen ni enganys ni focs d'artifici: els fets locals il·lustren perfectament l'estat de la qüestió. És el que ha passat aquesta setmana amb l'aigua de l'aixeta a la ciutat de Girona.

L'Ajuntament proposa, en mig de la campanya "Tan clar com l'aigua" (tampoc, una gran campanya), que els gironins i gironines s'acostumin a beure aigua de l'aixeta per diferents motius: perquè representa un estalvi ?ener?gètic, per ecologia i sostenibilitat, per reduir plàstics i costos de transport, perquè és bona, saludable i molt ben controlada, perquè surt molt més barata (a l'usuari i a l'administració) i pel futur (si continuem bevent aigua mineral, esgotarem els manantials, i haurem d'acabar bevent-nos els orins depurats). Tot i això, l'empresariat de les aigües envasades ha protestat. Enèrgicament. "La campanya posa en perill el negoci", diuen.

Si als nostres avis els haguessin dit que un dia algú envasaria l'aigua i la vendria, haurien dit que s'havien tornat bojos, que l'aigua és de tothom, que és pública i gratuïta. Si sabessin què costen l'any 2011 dos gots d'aigua envasada en un bar de la Rambla o de la plaça Sant Agustí, ens dirien tontos a la cara (entre un i dos euros, mínim). De com el negoci ha canviat les vides i els valors de les persones en tenen una mostra en el desistiment moral que va del "vas d'aigua que no s'ha de negar a ningú" dels nostres pares, a les aixetes tancades dels lavabos de les discoteques perquè els ?nostres joves comprin una ?ampolleta d'aigua a preu de cubata.

Aquesta polèmica de l'aigua ni ens farà ni més rics, ni ens farà més savis, però il·lustra meravellosament la vilesa del capitalisme i la necessitat d'acotar-lo.