El 8 de gener de 2013 serà recordat per sempre més a Girona per ser el dia que la ciutat va perdre definitivament la innocència. La Girona petita i delicada, la Girona de colors, la Parva Gerunda, la de la pluja de Tots Sants, la dels arbres pietosos de la Devesa, la dels poetes i dels artistes, la Girona confiada i fidel, la dels quatre rius, la Girona mil·lenària, rep avui l'afront i el greuge d'una obra tan mastodòntica com inútil. Arriba l'AVE, en efecte. Per més inri arriba acompanyat per tot el seguici de sàtrapes, pòtols i sòmines que l'han fet possible, que han perpetrat l'embolat al mig de la ciutat i que pensen inaugurar-ho tot amb els fastos efemèrids de les grans ocasions a major burla i escarni de la ciutadania gironina.

Arriba l'AVE, en efecte. Arriba el mitificat tren de gran velocitat que ha d'unir Europa de dalt a baix, de dreta a esquerra i en totes direccions; arriba la "panacea" de tots els trens i de tots els mitjans de locomoció... Arriba, en efecte, després de 5 anys de doloroses obres per a milers de veïns; arriba després d'anys i panys de desinformació, de catxes, mentides i enganys als gironins i gironines; arriba després d'una inversió bestial, faraònica, que hipoteca per decennis tota millora substancial en altres vies; arriba de la mà de les institucions i del poder més tronat i més culpable de la crisi actual.

Entenc que vistes les coses a una certa distància, pot semblar que això de l'AVE no és pas tan dolent. Anem a pams, doncs. Què tenia Girona abans de l'AVE? Tenia un parc central, que era el solaç i l'alegria d'homes i dones, de nens i nenes que provinents dels enrajolats pisos veïns i hi trobaven un espai i un pulmó, un paisatge i un punt de civilitat; tenia una estació ?d'autobusos seminova, funcional, pràctica i molt usada; tenia una plaça d'Europa i carrers veïns amb negocis i comerços en ?ascensió i creixement; tenia un tren convencional de rodalies pràctic i cada vegada més usat...

Què van prometre polítics d'un i altre color? Una estació a quatre nivells sota un gran parc central que ordenaria i comunicaria: un macropàrquing de cotxes, l'estació d'autobusos, el tren convencional i l'AVE; la desaparició del viaducte i de les 276 columnes i la reurbanització del sector; l'atenció als veïns i veïnes afectats... Què tenim ara? L'estació subterrània buida més gran d'Europa; l'AVE, soterrat a 30 metres en una estació provisional i sense connexió amb la via convencional; les restes patètiques d'un parc convertit en la tapadora d'un fèretre de ciment; centenars de veïns afectats i perjudicats; un tren per sota, un per sobre del viaducte, una molt provisional estació de busos; uns trens de rodalies minvants en inversions...