AGRAÏMENT A LES GERMANETES

02.05.2013 | 07:27
AGRAÏMENT A LES GERMANETES
AGRAÏMENT A LES GERMANETES

Ahir a les 10 del matí, la capella de les Germanetes dels Pobres de la carretera de Barcelona era quasi plena. S'hi deia el funeral per l'ànima de Modesta Angelats Ventura, la mare de la meva mare, que va morir als 99 anys. Hi érem familiars de moltes generacions i de procedències diverses: el fill i la filla, els néts, els besnéts, els nebots, els cosins, els parents polítics... També hi havia amics i amigues, homes i dones de la residència que la coneixien. I una representació de la comunitat de les Germanetes dels Pobres. L'àvia, per senzilla, per humil i per bondadosa, segur que s'havia guanyat l'estima de tothom.
Va dir la missa mossèn Josep Padrós, que fou secretari de Mons. Jaume Camprodon, actual bisbe emèrit del Bisbat de Girona, i residents, tots dos, Mn. Padrós i Mons. Camprodon, a les Germanetes dels Pobres. En la prèdica, d'una singular i emotiva oratòria, el mossèn va voler ressaltar aspectes tan importants de la vida humana, com el silenci, la bondat i la dignitat. Va parlar de la mort de l'àvia amb exquisida tendresa: "La Modesta, com tantes persones grans, ha experimentat en els darrers anys la solitud de la vellesa. No res estrany, no res dolent; és el delme dels anys i d'una vida llarga. Però quan li ha arribat l'hora de la solitud extrema, la de morir-se, s'ha sentit acompanyada de les Germanetes. Quan el dia de la Mare de Déu de Montserrat, havent esmorzat, les germanetes van veure que s'acostava l'hora, no la van deixar en cap instant. En aquells moments en què la respiració es compassava i cada inspiració es feia més espaiada de l'anterior, una mà amiga li tocava la galta i una altra, li agafava la mà. Li donaven oxigen, és clar; però també li amanyagaven el front. La tècnica i la humanitat. Això és morir amb dignitat."
És parla poc a les pàgines dels diaris del que debò importa: de la vida i de la mort. Prevalen encara atàviques angúnies sobre la mort, quan és el més natural dels passos d'una persona viva. La tasca humil i silenciosa, extremadament pietosa, de les persones que acompanyen a ben morir és extraordinària. La tasca de les Germanetes acollint pobres, cuidant malalts, donant esperança de vida eterna als ancians és molt important en una ciutat com Girona. Les Germanetes dels Pobres són molt importants a Girona i al Món.

L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema