De cop, un banyista des de la platja crida: "Tauró, tauró!", i aquest que treu el cap de l'aigua li contesta també cridant: "Sí, què vols?" No cal que riguin, és un acudit de nivell surrealista. Els taurons són matèria literària i sobretot rondallística de primera categoria. El cinema hi ha acabat de posar el seu gra de sorra, amb pel·lícules memorables que tots tenim a la retina.

Davant el presumpte atac d'una tintorera a una persona, el proppassat dimarts a la tarda, a la platja del moll grec d'Empúries cal fer-se diverses preguntes: Són taurons, les tintoreres? Cas que sigui que sí, hi ha moltes tintoreres i taurons a la Mediterrània? El perquè s'apropen a la costa ja ho resoldran els científics que per això han fet els seus estudis. Per a les dues primeres preguntes, no ens calen; les enciclopèdies estan magníficament documentades: les tintoreres són taurons i a la Mediterrània hi ha, evidentment, taurons de molts tipus.

La tintorera és un tauró (prionace glauca) de cos estilitzat i allargat. La part ventral és blanca però tota la resta és de color blau metàl·lic. Té una longitud mitjana de 2,5 metres i un pes de 80 Kg, però s'han vist femelles de 4 metres i més de 200 kg. de pes. S'alimenta de peixos, crustacis, calamars, carronya i deixalles i pot arribar a ser agressiu amb l'home si se sent amenaçat. Normalment caça en parella.

La Mediterrània és un mar continental de 2.500.000 km2, que comunica amb l'Oceà Atlàntic i en part també amb el Mar Roig i l'oceà Índic. La profunditat màxima és de 5.200 metres i la mitjana, de 1.500. Té una geografia recargolada i plena d'illes (més de 3.000). A les costes catalanes hi viuen més de 30 espècies de taurons. La majoria, de mida petita i inofensives per als humans. Tanmateix, cal anar alerta amb aquests cinc: el Gran Tauró Blanc, el peix guilla, el Solraig Clapejat, el Marraix i la Tintorera. De tots ells se'n coneixen casos d'atacs a humans.

Fa segles que hi ha taurons a la Costa Brava i a tota la Mediterrània. En tot aquest temps, el nombre d'atacs o incursions a la costa dels esquals és realment insignificant. Ningú no hauria de deixar de banyar-se al mar per por de taurons, però els pensaments de la gent són sovint inescrutables.

Per això mateix, als hotelers, campistes, llogadors d'apartaments, gent de les Fires i atraccions, restauradors, propietaris de terrasses, botiguers de la costa i alcaldes no els arriba la camisa al cos. A part, és clar, de maleir la malastrugança, és clar: per si amb la crisi, la tempesta solar que fa perillós prendre'l, el mal temps que diu que hi haurà, les meduses que se la campen...; per si no n'hi hagués prou amb tot això: ara, taurons! Algú ha trepitjat merda, home!