Grans veïnats, menys ressò

El temps i la difusió, esculls dels pressupostos de barris

29.07.2013 | 08:07
Punt de votació dels pressupostos participats del passat dimecres 17 de juliol.
Punt de votació dels pressupostos participats del passat dimecres 17 de juliol.

Els pressupostos participatius del dimecres 17 de juliol van deixar una sensació contradictòria. D'una banda, la iniciativa era una aposta popular que vetllava per dinamitzar els projectes dels barris gironins i enfortir, de retruc, el teixit associatiu de la ciutat. De l'altra, evidenciava unes limitacions pròpies d'una proposta novella que finalment no va aconseguir un gran ressò. Especialment entre els sectors més habitats.

Només 1.444 persones, un 2,22% de la població empadronada, van formalitzar el seu dret a vot. Una xifra reduïda que va secundar la fita històrica que significava la consulta popular. "La intenció era bona, però el procediment s'hauria d'haver fet d'una altra manera. No calia carregar tot el pes a les associacions de veïns, aquestes entitats arriben on arriben", explica el vicepresident de l'Associació de Veïns de Can Gibert del Pla, Josep Maria Dalmau.

Una catorzena de ciutadans d'un total de 4.329 van decidir presentar-se davant la mesa del Centre Cívic de Santa Eugènia, punt de votació pels residents a Can Gibert. "Des de l'Associació no podíem fer arribar el missatge a tots els veïns. L'Ajuntament hauria d'haver fet més pedagogia i publicitat de la campanya", diu el representant.

Sense activitat a les urnes

El poc èxit participatiu es va traduir ens uns percentatges de votació que van oscil·lar entre el 0,32% de Can Gibert i el 23,95% de la Pujada de la Torrassa, àrea on van comptabilitzar-se 40 vots entre un cens total de 167 gironins.

La poca quantitat d'electors, però, no va cridar l'atenció de manera excessiva. "No ha estat cap sorpresa. Valorem que s'hagi intentat fomentar la participació, però portem molts anys sense una dinàmica democràtica i, de cop i volta, ens hem trobat amb aquesta iniciativa", destaca el president del barri de Santa Eugènia, Ramon Macaya. Aquest veïnat, que es va presentar als pressupostos mancomunat amb Can Gibert, va rebre 52 vots d'un total de 5.210 persones, una tímida participació del 1,02% que va convertir el sector en el tercer barri amb menys activitat a les urnes.

Entremig d'aquestes dues zones s'hi situa l'Eixample. En aquest cas, el percentatge participatiu del 0,82% va sorgir després que 54 persones, d'un padró de 6.594, s'haguessin desplaçat fins al Centre Cívic Pla de Palau per formalitzar el vot.

Encara que Can Gibert, l'Eixample i Santa Eugènia hagin encapçalat la llista de sectors amb menys presència d'electors, les diferències respecte la majoria de les altres zones resulten imperceptibles. Una dada ho il·lustra: un 62% dels 29 barris (el Barri Vell votarà el seu projecte, probablement, al setembre) van registrar una participació menor al 5%. A l'altra cara de la moneda, els resultats més optimistes van tenir lloc, a més de a la Pujada de la Torrassa, a la Vall de Sant Daniel (13,17%), Campdorà-Gavarres (13,04%) o Mas Ramada (9,74%).

El problema de la difusió

La falta de temps porta implícita una conseqüència inevitable: actuar de manera precipitada. Aquesta és una de les sensacions més palpables entre les entitats veïnals, que destaquen el treball contra rellotge que va suposar el procés. "Es podria haver celebrat una jornada espectacular però no se'n va fer prou ressò. Les presses van afectar els resultats finals", explica el president de l'Associació de Veïns de Sant Narcís, Martí Carreras. "Les associacions vam haver d'encarregar-nos del procés perquè l'Ajuntament ens va donar molt de pes. Algunes entitats no volíem aquesta responsabilitat, només demanàvem un pressupost participatiu que no estigués exclusivament liderat per les associacions", afegeix el representant.

Precisament a Sant Narcís, on reconeixen que el procediment dels pressupostos de barri els va fer mantenir "una mica al marge", la difusió es va efectuar gràcies a les dues campanyes de repartiment a les bústies del sector. "Pel que fa a la participació, hem de repartir-nos la culpa entre tots. Hi ha entitats que no compartíem la metodologia que es va adoptar des de l'Ajuntament i per això ens vam tirar una mica enrere. Alguns podríem haver fet més", destaca el representant.

A altres parts de la ciutat la divulgació de la consulta va resultar pràcticament inapreciable. A Santa Eugènia i Can Gibert, el seu projecte integral ja s'havia presentat en societat a través de la mancomunitat, mentre que a l'Eixample el poc temps va impossibilitar tirar endavant una campanya informativa completa: "Vam enviar un correu electrònic als associats, però tot plegat va ser massa precipitat. Altres vegades havíem preparat grans rètols informatius que col·locàvem als comerços, però en aquesta ocasió no teníem temps suficient", explica el president de l'Associació de Veïns de l'Eixample, Josep Gultresa.

La necessitat d'un primer pas

Malgrat que des de moltes entitats es titlla la proposta com una iniciativa "precipitada" i "agosarada", els primers pressupostos participatius de Girona van transmetre, sobretot, una sensació il·lusionant. "Nosaltres ens mostrem favorables al procés, però després d'aquest primer pas ens falta consolidar-ho", subratlla Dalmau.

El pensament predominant deixa entreveure que allò més important, la construcció dels fonaments d'una nova consulta, ja s'ha aconseguit. "El més important és que enguany s'ha fet per primer cop i això ens ha permès assentar les bases per les properes vegades", destaca Carreras. Una opinió similar és la que té Macaya: "Valorem aquesta proposta perquè algun dia havia de començar. Cal que es tinguin en compte les dinàmiques democràtiques de cada barri".

Enllaços recomanats: Premis cinema