Alerta, que a Girona ens estan canviant llibertat per seguretat. Ens asseguren que "per la nostra seguretat" s'han d'instal·lar càmeres de vigilància arreu (de moment una; després, dues més...) No ens diuen, però, que més "seguretat" vol dir menys llibertat. Diu el cretí: "Si no fas cap malifeta, no has de témer res". Justament, perquè ni faig, ni em passa pel cap de fer-ne cap, reivindico el dret de no ser filmat per les múltiples càmeres de tot tipus que s'estan instal·lant a la ciutat. Ningú no té dret a observar on compro, per on passejo, amb qui passejo, a qui saludo, què menjo... Començar a controlar els moviments de la gent és fàcil; el difícil és, un cop engegada la vigilància, saber parar.
La progressió és imparable: càmeres als bancs, als edificis públics, als semàfors, als bars i establiments comercials, a les escales dels edificis, a les places i carrers... El vigilant voldria tenir monitoritzats tots els carrers i tots els ciutadans.
Voldria instal·lar-se davant els panells de control i actuar com el Gran Germà. La seva excusa és la seguretat dels ciutadans; la seva dèria, el voyeurisme i el control.
Un dia, les càmeres de seguretat i la vigilància intensiva de la població faran innecessària la democràcia. Ja tot se sabrà. Tothom tindrà, ni que sigui mínima, alguna errada que li serà convenientment retreta. Tothom podrà ser objecte de xantatge. Es podrà saber tot de tothom: on menja, què menja, quins bars freqüenta, a quina hora va a dormir, a quina hora es lleva, quines visites rep, amb qui es reuneix... Tot restarà guardat i sota custòdia.
El cretí dirà llavors: "Es farà amb totes les mesures de seguretat i confidencialitat". Com si els casos destapats per Edward Snowden i altres dissidents del sistema no fossin suficients per veure que allò que es pretén és el control total de tothom, i que no hi ha res ni més perillós ni més manipulable que unes dades segures i confidencials.
