Temps era temps pels camps i vinyes de la molt noble, molt immortal i molt moderna vila de Girona, trescaven per marges i riberes, per camps i per camins, dos ramats de pleta, dos, d'aquells que tot ho rosseguen, tot ho granissen de boletes negres, mentre reciclen i adoben, i tot ho corren belant i fent dringar alegrement l'escatllot mentre pasturen l'herba fresca a l'atzar. Sí, senyors i senyores, efectivament, Girona va tenir entre 2006 i 2011 més de 400 xais i un centenar de cabres en nòmina municipal, pasturant, netejant boscos i bucolitzant paisatges. Heus aquí, però que durant el crepuscle socialista de la ciutat, com els ànecs de Campdevànol -que van acabar a la cassola d'un regidor-, els ramats de xais es van fer fonedissos (400 xais!). Es busca algú que en pugui donar una explicació des de fa temps.

Temps era temps, d'això dels xais. Però, tampoc no tant. La idea va sorgir de la ment ecològica del primer tripartit (2003-2007: 11 PSC+4 ERC + 3 ICV). Bàsicament del regidor Ponç Feliu. L'any 2006, l'Ajuntament va arribar a un acord amb un pastor de Sant Daniel perquè el seu ramat netegés el sotabosc de la vall. A més, es va iniciar -sempre segons informacions de l'època- un negoci de venda de carn de xai de la Vall de gran qualitat cap als hotels i el comerç de Girona. La ciutat pagava 10.000 euros l'any pel servei de desbrossament. Al juny de 2008, amb el segon tripartit, etapa bipartit (2007-2011: 10 PSC + 3 ICV), la cosa de la Vall rutllava a tot drap. Al maig de 2009, els regidors de Medi Natural, Ponç Feliu, i de Medi Ambient, Enric Pardo, van anunciar un nou ramat de 240 xais i 30 cabres que pasturaria a la zona de Montjuïc.

Després de les eleccions de 2011, els xais van desaparèixer. De manera que, al febrer de 2012, el responsable de sostenibilitat de CiU, Sr. Jordi Fàbrega, deia que pretenia recuperar el ramat. Des de llavors, no se n'ha sentit més ni gall, ni gallina. Què va passar amb els xais? Qui se'ls va menjar? Cal suposar que tenim inventari de tot. També dels costos del programa de reintroduir falcons... Se'n van anar tots. La insistència ovina no és baldera: en aquesta ciutat els ramats de xais són un faula que explica perfectament que el que és de tots pertany a uns pocs. Passa tant, que se m'acut que algú podria fer-hi alguna cosa.

Què hauria de fer oposició a l'Ajuntament de Girona avui mateix? 1) Demanar els comptes de l'experiència ramadera de la Casa de la Vila (2006-2011) i fer públics els resultats i la liquidació (no s'ha fet mai); 2) Demanar l'inventari del fons Marsà i visitar-lo. Comptar obres i veure en l'estat que estan. Després fer roda de premsa i informar-ne la ciutadania (no s'ha fet mai); 3) Exigir que l'alcalde convoqui un sorteig públic de censats i censades per distribuir democràticament entre la ciutadania els balcons de la casa de la vila per als dies de Fires que hi ha espectacles.