Allò de que "a l'estiu tota cuca viu" no és tant estúpid com podem pensar. I a casa nostra menys. El darrer informe Exceltur situa Girona al capdavant de les ciutats amb creixement en ocupació en el sector turisme. L'increment espectacular evidencia que els darrers poc més de dos anys (període analitzat) la ciutat ha estirat de l'única indústria amb rendiment immediat de què disposava. El canvi de focalització del consistori ha ajudat a crear el clima propici a aquest creixement. Segur. I no tot són cambrers, venedors, cuiners o hostalers. Del turisme en viuen els fusters, lampistes, editors, jardiners, mecànics, informàtics...
Però és el que volem? Ha de ser el turisme l'únic motor que generi llocs de treball? No hauria de ser així.
La ciutat té una geografia humana complicada: l'empresa que ocupa a més gironins és l'Administració pública. Així que, o invertim esforços seriosos, tots, en generar noves oportunitats, idees i propostes, o seguirem tenint els peus trepitjant terreny efímer. A Girona tenim talent com per ?desenvolupar indústria basada en la recerca biomèdica. Gaudim d'una posició central a nivell metropolità com per ser valents en apostes vinculades al reciclatge de residus. Les TIC són un univers d'oportunitats del que només s'ha començat a prospectar un minúscul cosmos. L'efervescència cultural de la ciutat no ha generat encara els llocs de treball que podria fabricar. El turisme ha de ser encara palanca econòmica; el turisme de qualitat que permeti una convivència plàcida amb el resident. Però cal que com abans millor explorem noves fonts. Les administracions han de facilitar, com intel·ligentment s'està fent amb el turisme, que altres generadors de potència laboral es desenvolupin. I se'ls ha d'exigir que ho facin. Però és responsabilitat de la ciutat, de les persones que hi vivim, encercar un nou teixit laboral.
