"Fast look". És el concepte que la professora de la Universitat de Girona Núria Galí va posar sobre la taula per definir ciutats com Girona. Es tracta d'una analogia del que seria el "fast food" gastronòmic però en el model turístic. Són aquelles poblacions on tots els turistes segueixen sempre la mateixa ruta, visiten punts molt concrets de la ciutat i a més s'hi estan poca estona. Els tres elements confluïen a Girona l'any 2003 i hi continuen vigents actualment, amb algunes diferències.

Galí va participar en la segona jornada del Fòrum obert "Gir 180 graus" de la Fundació Ciutat Invisible i va explicar dues recerques turístiques fetes amb deus anys de diferència, sempre sobre la mateixa base: per quins carrers de Girona caminen, quins llocs els atrauen i quanta estona s'hi estan. El 2003 l'itinerari seguit pels visitants tenia forma de número "vuit": Rambla, Ciutadans, Força, pujada de Sant Fèlix i Ballesteries. La resta de la ciutat, suposava pràcticament un altre "buit" (aquest amb "B"), ja que no despertaven interès. Deu anys més tard, aquest "vuit" s'ha allargat ara a la zona del passeig Arqueològic, la muralla, Galligants i l'església de Sant Nicolau.

Pel que fa a "nodes" d'interès, fa una dècada, l'estrella era la Catedral, que era motiu de visita pel 75% dels turistes. Molt més lluny quedaven i les cases de l'Onyar (40%) i Sant Fèlix (37%). A Girona interessava un sol node i dos més en menor mesura. Deu anys més tard, Hi ha cinc punts d'interès: la catedral, Sant Fèlix, el passeig Arqueològic i dos trams de la muralla. S'ha incrementat la quantitat d'espais d'interès però segueixen essent pocs i estan tots en una zona molt concreta de la ciutat. Els ?Banys Àrabs, el Museu d'Art, Sant Pere de Galligants i el Museu dels Jueus, només apareixen en els turistes que repeteixen visita a la ciutat.

A banda dels pocs llocs d'interès que suscita Girona, malgrat l'àmplia oferta que té en realitat, els turistes estan poca estona en aquells punts: entre vuit i dotze minuts. Passava fa deu anys i segueix passant ara. Per Galí "El monument no té temps d'expressar-se". "Un cop fotografiat, deixa de ser útil pel turista", va assenyalar.

Tots aquests models es repeteixen tant amb els visitants catalans, com amb els de la resta de l'Estat, els europeus i els de la resta del món. Sí que hi ha algun canvi, amb entre els que dormen a la ciutat i els que no. A banda que ara un 26% hi pernocta, quan el 2003 ho feien un 9%. Els qui passen la nit a Girona visiten més punts. La majoria de turistes però, no dormen a la ciutat: ho fan a la Costa Brava (30%), tot i que fa deu anys aquest fet era més rellevant (46%).

La professora universitària no es va quedar només en la definició del que es considera una ciutat fast-look i en les dades gironines. També va exposar accions per "combatre" aquesta situació, alguna de les quals sorprenents. Per exemple, va impactar quan va reclamar "desmonumentalitzar" l'oferta turística i incloure-hi parcs (com el de la Devesa o el del Migdia) i equipaments com el Mercat. També va assenyalar la necessitat de potenciar que hi hagi visitants recurrents, que repeteixen l'estada a Girona i per tant visites "nodes" que en la primera ocasió no havien vist, així com aconseguir que els visitants dormin a la ciutat perquè s'ha comprovat que "consumeixen" més "nodes" d'interès. També va recomanar a l'Ajuntament potenciar "nodes" que ara són secundaris i va expressar l'opinió que cal "superar la contemplació" dels monuments i llocs atractius pel foment de la generació d'experiències.