El secretisme i la clandestinitat de la qual es valia l'excap d'urgències de l'hospital Santa Caterina de Salt per abusar sexualment d'algunes pacients no li ha servit de res. L'Audiència Provincial de Girona acaba de condemnar el doctor Josep Costa Montal a vuit anys de presó i el pagament d'una multa de 19.440 euros pels abusos que va fer i les grolleries que va dir a cinc pacients que va assistir a l'hospital i als ambulatoris de la Cellera de Ter i Anglès entre el 3 d'octubre de 2008 i el 16 de desembre de 2009.
Quan la sentència adquireixi fermesa -es pot recórrer- el facultatiu tampoc podrà exercir la seva professió durant el temps que duri la condemna, tindrà prohibit apropar-se a les víctimes durant períodes d'entre 1 i 6 anys i les haurà de rescabalar amb 26.000 euros.
La prova de càrrec que existia contra el doctor es fonamenta amb les declaracions de les víctimes i és per això que la sentència, de la qual ha estat ponent la magistrada Carme Capdevila, analitza detalladament cada testimoni per poder acreditar que es corroboren els detalls que van oferir i eren sòlides les acusacions. No debades, es tractava de denúncies de cinc dones que no es coneixien, que relataven uns fets similars que havien passat en tres llocs diferents en visites particulars al llarg de més d'un any.
La sentència posa de manifest com el condemnat s'aprofitava de la vulnerabilitat de les víctimes per satisfer els seus desitjos sexuals i garantir-se una certa "impunitat" tant per la "dificultat de reacció davant el bast i inesperat comportament" del metge com per "la por a no ser cregudes o per la vergonya que els produïa narrar els fets".
El tribunal ha considerat ?"absolutament inversemblant i orfe de qualsevol tipus de suport probatori" l'intent del metge condemnat d'atribuir les denúncies "a una mena de complot orquestrat per l'Institut d'Assistència Sanitària (IAS)" arran de les desavinences que mantenia amb la gerència de l'hospital quan el van rellevar del càrrec.
Resulta "obvi" que aquestes desavinences "mai podrien donar lloc o propiciar" una conxorxa per part de l'IAS en la qual busqués pacients visitades pel doctor Costa perquè denunciessin "uns fets gravíssims" i passessin per un "procés judicial summament desagradable, atribuint al processat falsament unes conductes" delictives comptant, a més, amb la "connivència d'amics, sogres i marits que declaressin com a testimonis" en aquest sentit.
El fonament de les proves
Més enllà de les pericials forenses el testimoni de les víctimes va ser unànime en descriure unes conductes que s'apartaven "de forma clamorosa del que és una exploració mèdica, tant vaginal, com mamària" i el tribunal no perd de vista que es tractava de dones d'entre quaranta i cinquanta anys d'edat que han sigut explorades ginegològicament amb anterioritat i són perfectament capaces de diferenciar una exploració mèdica vaginal a un intent de masturbació.
Pel que fa a la tardança en denunciar els fets, la sentència ho considera plenament justificat perquè una de les dones "humiliada i vexada" temia que ningú la cregués perquè es trobava en situació irregular al país i era la seva paraula contra la d'un metge; una altra havia seguit el consell de la seva sogra i el seu marit adduint que vivien en un poble petit i tampoc la creurien; i una tercera ho havia explicat per correu electrònic a un amic, qui va formular una queixa; però va ser la darrera víctima la que es va arriscar a denunciar per primera vegada el doctor després d'explicar a un altre metge de confiança el que li havia passat.
