o el vaig votar, però serà novament el meu alcalde. Com a gironí el respectaré i comptaré amb ell, és com una espècie de contracte democràtic i no hi ha gairebé res més a dir. Espero que escolti les veus de la gent i que treballi amb el més comú dels sentits. Girona és una ciutat que es fa estimar, però ha de comprendre que els gironins, tinguin el color que tinguin i visquin allà on visquin, són la base i el fonament de tot plegat.
Desitjo que l'alcalde no es deixi enlluernar per focs fatus i que no ens vulgui enlluernar a nosaltres amb focs més fatus encara, o focs d'encenalls, aquells que cremen per cremar i que només deixen cendres empudegadores. Desitjo que governi en funció de nobles ideals i no d'interessos concrets, amb discreció i humilitat, tal com el poeta esperava: "Imposaràs la veritat fins a la mort, sense l'ajuda de cap consol".
En Carles Puigdemont torna a ser el meu alcalde, des d'aquest dissabte. No el vaig votar ni el votaré, faci el que faci, perquè jo no sóc dels seus i el joc polític és així, suposo que ell ja ho entén, només ho repeteixo a benefici d'inventari. Però no per aquesta raó ha d'oblidar els que com jo no l'hem votat, que som molts, i sobretot no ha d'oblidar els mínims comuns denominadors que encara regeixen en una societat moderna, democràtica i laica i que estan per sobre dels ideals més menuts de cadascú.
A canvi de tot això estic disposat a ajudar-lo en el que calgui, a escombrar el meu carrer o a posar les bosses en el recipient adequat, circularé amb responsabilitat acatant els semàfors i les direccions prohibides, pagant els meus impostos sempre que pugui i, també, l'ajudaré personalment a retirar l'escultura que li van instal·lar els Manaies al centre de la ciutat i que ben segur que a ell tampoc li agrada. Quin dia ens hi posem, alcalde?
