JORDI MOTJÉ TERRIS, ELS PLÀTANS I LA DEVESA

"En Jordi era un exponent més d'aquesta generació de joves gironins preparats, amb una formació envejable, amb domini d'idiomes, que van
i vénen treballant per tot el món i amb un futur enorme que s'ha truncat de cop"

22.06.2015 | 07:09
JORDI MOTJÉ TERRIS, ELS PLÀTANS I LA DEVESA

La meva família ha estat lligada a la Devesa des de l'any 1975, any que vaig realitzar l'Estudi Dossier a instàncies dels Col·legis Professionals de la ciutat de Girona.
La Montse, la meva dona, ja m'ajudava l'any 1975, posteriorment ens vàrem casar i sovint fèiem sortides familiars per diferents indrets europeus que aprofitàvem per visitar parcs i jardins amb plàtans.
Aquests dies, remirant vells papers sobre la Devesa, he trobat un informe amb motiu d'un viatge a Marsella datat el 3 de maig del 1992. La finalitat era conèixer sobre el terreny les conseqüències que tenia en els plàtans de la ciutat la malaltia del Ceratocystis fimbriata. He vist una fotografia del meu fill Jordi al costat d'un plàtan.
Qui m'havia de dir que la segona visita a aquesta ciutat la faria deguda a la mort d'aquest meu fill. Una mort produïda per un tràgic succés aeri quan es dirigia a la ciutat de Düsseldorf el passat 24 de març de 2015.
L'any 2000, aprofitant el pont de l'11 de setembre, la meva dona, en Jordi i jo vam visitar Florència i Bolonya. A Florència vam tenir ocasió de coincidir amb el prestigiós Dr. Antoni Panconesi, un estudiós sobre el fong ceratocystis, que ens va facilitar dades i articles tècnics sobre la malaltia. L'endemà vam anar a Bolonya, un viatge amb idèntica finalitat i en què vam obtenir molta informació sobre la malaltia. Ens va atendre el Dr. Marquetti i la Dra. Nicoletta Bai. Aquest darrer viatge el recordàvem sovint amb en Jordi i la meva dona, fent-nos un tip de riure pensant en un investigador despistat que recordava l'actor Alberto Sordi dels millors moments.
A en Jordi li agradava molt la fotografia, i li vaig regalar un objectiu extraordinari amb la condició que em faria fotografies dels plàtans de la Devesa. Així va ser. Al gener del 2013, aprofitant les vacances de Nadal, va estar uns dies a casa i va fer unes fotografies molt interessants sobre diferents plàtans afectats per fongs. El dia de Rams d'aquest any havíem de dinar tots junts i havíem de parlar, entre moltes altres coses, de la Devesa i de les moltes fotografies que calia fer i de com les gestionaríem. Malauradament, no ha estat possible.
Des de finals de novembre de 2014, estic realitzant un estudi molt profund sobre els plàtans del nostre parc. En Jordi em va preparar un programa informàtic de manera que pogués treballar amb la quantitat ingent de dades (més de 125.000) sobre els plàtans. Es dóna la circumstància que el programa el portava ell en el seu ordinador portàtil que s'ha perdut als Alps. Ell tenia la versió definitiva, jo disposo d'un primer esborrany que és el que hauré de polir per continuar treballant-hi. Havíem fet una fitxa amb 50 paràmetres dels aproximadament 2.500 plàtans del parc. La setmana de la seva mort, amb la Gemma, la seva parella, que m'ajudava en el treball de camp, havíem de perfilar alguns dubtes, i per Setmana Santa teníem previst acabar de polir el treball per entregar-lo a primers d'abril. No va poder ser, però Jordi, allà on siguis, sàpigues que l'acabarem, no sé com però ho farem. Recorda aquella frase que us deia a tu i als teus germans: "La gente del montón nunca acaba las cosas que empieza". L'acabarem, amb dolor i dificultats per la teva absència, però l'acabarem.
Es dóna la circumstància que el dia abans de la seva mort vaig realitzar una passejada per la Devesa amb l'alcalde, Carles Puigdemont. Li vaig explicar un xic el treball que estava realitzant sobre el Pla de Gestió dels plàtans, li vaig avançar els resultats provisionals i el programa que havia fet en Jordi, vaig dir-li que si no hi havia res de nou li entregaria un exemplar del treball després de Setmana Santa. Malauradament no ha pogut ser així. Aquell mateix dia, cap al tard, organitzat pels Amics de la Unesco de Girona realitzava una conferència sobre la Devesa a la casa de Cultura. Moltes de les fotografies sobre malalties dels plàtans del Parc que vaig utilitzar eren d'en Jordi, els quadres dels resultats de l'estudi encara inacabat també els havia fet ell. Ell ens ajudava a donar forma a molts dels documents i treballs que feia sobre la Devesa. Qui m'havia de dir que aquella tarda, passejant amb en Puigdemont per la Devesa, i la posterior conferència sobre el Parc seria l'últim dia feliç de la meva vida. El trobarem tant a faltar!
Un altre projecte que teníem previst amb en Jordi era anar a Londres aquest estiu, juntament amb la seva mare i la Gemma, per realitzar fotografies de plàtans de diferents parcs, jardins i carrers que volíem visitar. Era material per al llibre que tenim a mig fer sobre els plàtans i la Devesa.
Be, això són unes petites reflexions sobre algunes de les coses que havíem fet i pensàvem fer en un futur immediat amb el nostre fill Jordi. Per a tota la família en Jordi era un bon fill, un noi normal amb les seves virtuts i defectes, com tothom. Era un brillant enginyer industrial que triomfava en una empresa alemanya, a la casa matriu de la qual anava cada quinze dies. En Jordi, el 24 de març, viatjava amb dos amics i companys de la mateixa empresa, en Toni Betriu i l'Arnau Sumpsi, que eren amics aquí i ho seran eternament. En Jordi era un exponent més d'aquesta generació de joves gironins preparats, amb una formació envejable, amb domini d'idiomes, que van i vénen treballant per tot el món i amb un futur enorme que s'ha truncat de cop de mala manera.
El seu record i estima estarà sempre en nosaltres, però ha deixat un buit tan gran que els plàtans de la plaça de les botxes es queden petitíssims davant d'aquest fet.
No vull oblidar la desena de famílies gironines que també han perdut una persona estimada. A totes ens abraça un trist lligam, l'immens dolor per la pèrdua d'un dels nostres. Un immens buit que mai es podrà omplir. Una forta abraçada a les famílies de Sandra Arribas, Josep Borrell, Àngel Montaner, Carles Milla, Pere Daunis, Mireia Serrat, Anna Sorribes, Ariadna Falgueres i Maria Lluïsa Romans, entre altres.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Girona

Un projecte per estudiar les vivències a l´antic hospici guanya la beca 8 de març

Un projecte per estudiar les vivències a l´antic hospici guanya la beca 8 de març

S'ha atorgat a Céline Xicola i Montserrat Carbonell. La subvenció, de 6.000 euros, busca potenciar...

Condemnen a 16 anys i 3 mesos de presó l´assassí de Montse Méndez

Condemnen a 16 anys i 3 mesos de presó l´assassí de Montse Méndez

La sentència imposa una pena de dos anys de presó al seu company de pis, que va ajudar-lo a...

Ningú no governa el turisme

Ningú no governa el turisme

La jornada «Governar la ciutat amb turisme», celebrada ahir a Girona, conclou que és molt difícil,...

Successos Un detingut per robar en un pis de Salt

Successos Un detingut per robar en un pis de Salt

Agents de la policia local de Salt han detingut recentment un jove de 21 anys per la seva...

Millores a l´inici de la via verda que uneix Girona i Sarrià de Ter

Millores a l´inici de la via verda que uneix Girona i Sarrià de Ter

El Consorci de les Vies Verdes de Girona està actuant en el tram urbà d'inici de la...

Enllaços recomanats: Premis cinema