Suspès el judici contra l'exdirector d'un banc acusat d'estafar immigrants amb les hipoteques

Les acusacions particulars demanen fins a 80 anys de presó per embutxacar-se diners de crèdits concedits entre els anys 2005 i 2007

18.01.2016 | 14:29
Suspès el judici contra l'exdirector d'un banc acusat d'estafar immigrants amb les hipoteques

Suspès el judici contra l'exdirector d'una sucursal bancària de Girona acusat d'estafar immigrants amb crèdits hipotecaris. Les acusacions particulars han al·legat que, durant el procediment, se'ls ha denegat l'accés a una documentació crucial per al cas. L'Audiència de Girona, després de deliberar, ha decidit suspendre el judici. Les acusacions particulars demanen penes de fins a 80 anys de presó per a l'exdirector. L'acusen de posar-se d'acord amb dos socis d'una agència immobiliària per contactar amb immigrants africans, amb pocs recursos i que amb prou feines parlaven català o castellà, i els oferien comprar un pis a Salt. Aleshores, inflaven l'import de les hipoteques per embutxacar-se part dels diners.

El judici contra l'exdirector de l'oficina de Caja Madrid que hi havia al carrer Emili Grahit de Girona i els dos suposats còmplices d'una agència immobiliària havia de començar aquest dilluns a la secció tercera de l'Audiència de Girona i estava previst que s'allargués quatre dies.

Abans de començar, però, les acusacions particulars han demanat que se suspengués el judici al·legant que, durant la instrucció, no han tingut accés als expedients hipotecaris tot i que aquesta documentació està unida a la causa, que no es trobava sota secret de sumari. Els advocats han assegurat que han demanat per escrit accés als documents almenys en dues ocasions però el jutjat i l'Audiència de Girona els hi ha denegat "incomprensiblement".

La fiscal –que no acusa-, els advocats de la defensa i el lletrat de l'entitat bancària s'han oposat a la suspensió. Asseguren que els documents estaven a disposició de les parts al jutjat i sostenen que els advocats han tingut mesos per accedir als expedients hipotecaris abans de demanar que se suspengui el judici "a última hora".

El tribunal, després d'escoltar les parts, ha suspès el judici per analitzar la documentació i prendre una decisió. Finalment, han decidit suspendre i ajornar el judici fins al 14 de juny. Abans, però, el magistrat president ha reprès els advocats de l'acusació particular perquè no han recorregut mai la denegació d'accés a la documentació i es van esperar a divendres a presentar un escrit sol·licitant la suspensió. "Es podria haver estalviat molta feina si s'hagués presentat abans", ha apuntat.

Fins a 80 anys de presó

El cas que asseu l'exdirectiu de la sucursal a la banqueta dels acusats es remunta als anys 2005 i 2007, en plena febre del 'boom immobiliari'. Aleshores, l'acusat, Marc C.S., estava al capdavant de l'oficina de Caja Madrid (actualment, Bankia) que hi ha al carrer Emili Grahit de Girona.

Les acusacions particulars sostenen que l'acusat va conxorxar-se amb dos socis d'una immobiliària de la ciutat per estafar immigrants. Aquests altres acusats, Xavier P.R. i Ascensió S.B., eren els qui s'encarregaven de captar les víctimes, la gran majoria gambians.

Segons recullen els escrits, escollien gent "vulnerable", que tenia ingressos minsos, "un nivell cultural baix" i que amb prou feines entenia el català o el castellà. Des de la immobiliària se'ls oferia poder comprar un pis a Salt (Gironès) i també se'ls deia que no patissin pel finançament.

I és aquí on entrava en joc l'exdirectiu de la sucursal. Les acusacions sostenen que Marc C.S. s'encarregava d'aprovar les hipoteques, que sempre es concedien per un import més elevat que el preu de l'immoble. En molts casos, aquesta diferència es trobava al voltant dels 50.000 euros, però en un dels crèdits va arribar a enfilar-se fins als 79.000.

Amb molta rapidesa

Les parts sostenen que els acusats preparaven les operacions amb molta "rapidesa", i que normalment, entre la visita a la immobiliària i la signatura de la hipoteca, no solien passar "més de dos o tres dies". Segons els escrits, els imputats van arribar a fer servir "documents falsos, com ara nòmines o contractes de treball" per tirar endavant els crèdits. Fins i tot, haurien pagat a gent perquè actués d'avalador davant del notari.

A l'hora de constituir la hipoteca, les parts sostenen que els immigrants signaven tot un feix de documents "sense pràcticament rebre explicacions". En cas que algun d'ells recelés, les acusacions recullen que l'exdirector i els dos de la immobiliària hi discutien acaloradament, fent-lo signar "sota pressió" i amenaçant-lo que, si no acceptava les condicions, li retirarien el crèdit i no podria comprar el pis.

Un cop descomptades totes les despeses notarials i de registre, els escrits recullen que l'exdirector de la sucursal i els socis de la immobiliària s'embutxacaven els diners que sobraven. Segons les acusacions, aquestes quantitats s'estenien entre els 5.000 i els 40.000 euros.

Una vintena de víctimes

En total, als escrits de les diferents parts hi apareixen més d'una vintena d'immigrants que haurien estat víctimes de l'engany. Per tot plegat, les acusacions sostenen que l'exdirectiu de la sucursal i els socis de la immobiliària van cometre delictes d'estafa, d'apropiació indeguda, de frau contra la Hisenda Pública i de falsedat en document mercantil.

Aquestes parts demanen que es condemni l'exdirectiu de l'oficina de Caja Madrid a penes que s'estenen entre els 10 i els 80 anys, i que hagi de pagar multes que s'enfilen fins als 72.000 euros. A més, també reclamen que se l'inhabiliti per treballar al món de la banca. Pel què fa als altres dos imputats, les acusacions particulars demanen per a ells condemnes que s'estenen entre els 10 i els 75 anys de presó.

Als seus escrits, els advocats dels immigrants també sol·liciten que s'anul·lin totes les hipoteques que els va concedir Caja Madrid, que se'ls retorni tot allò que van pagar i que se'ls indemnitzi amb quantitats de fins a 20.000 euros. I és que, com subratllen als seus escrits, hi va haver immigrants que, amb la crisi econòmica, no van poder satisfer les quotes del crèdit i se'ls va desnonar.

Al seu escrit, el ministeri públic conclou que no s'ha provat que l'exdirectiu i els dos socis de la immobiliària s'embutxaquessin part dels crèdits. "El fet que les hipoteques es concedissin per imports molt més superiors als que es necessitaven per adquirir l'habitatge obeïa a què cap dels denunciats aportava diners d'avançat per a la compra del pis", recull el fiscal.

Les defenses, a més, sostenen que l'Audiència de Girona va resoldre –abans d'arribar a judici- que només es pot jutjar els acusats per suposadament apropiar-se de diner de reintegraments, en cap cas per estafa a delictes contra l'Hisenda Pública.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema