Aquest proper divendres s’encetaran les Fires de Girona amb el pregó que faran els Marrecs de Salt amb motiu del seu 20è aniversari i en agraïment a la seva participació a les trobades castelleres que se celebren a la plaça del Vi que en aquest cas es complementen amb una espectacular pujada amb castell muntat per les escales de la Catedral. Pot ser un inici d’altura tot i que, com sempre, la festa estarà a l’atzar dels pronòstics meteorològics que poden fer la guitza a la millor programació firal.

Concedides en virtut d’un privilegi del rei Martí l’Humà el 16 de gener de 1399, les Fires de Girona gairebé sempre s’han inaugurat el divendres abans de Sant Narcís i han durat deu dies. Segons Carles Rahola aquestes eren les tradicionals, «les de la tardor, les de les primeres alenades de la tramuntana i de l’or i l’aram de les fulles mortes que encatifen el passeig de la Devesa».

Antigament s’havia intentat fer-les a la primavera, quan la meteorologia podia semblar més propícia, però la prova no va reeixir i es va haver de tornar a les freds i humitats de finals d’octubre. Tot i així, des de sempre han gaudit d’una massiva acceptació, no en va Roig i Jalpí deia d’aquestes fires que «quan hi ha quietud, hi acut infinitat de gent, no sols del Principat, sinó també de València, Aragó i França, amb tota mena de robes, teles i coses curioses de molt preu».

Si avui hi hagués la quietud que reclamava l’historiador segurament minvaria l’assistència ja que la calma no sembla adir-se amb les aglomeracions ja siguin aquestes pels carrers del Barri Vell durant la diada de Tots Sants o en els concerts nocturns a la zona de La Copa.

Enguany, i a quatre dies de la inauguració de la Festa Major de Girona, penso que és de justícia ressaltar el cartell anunciador de les Fires. La representació del bestiari del tapís de la Creació enfilat a les cabines de la sínia ens aporta una fusió de la festa i la història de la ciutat, com així ho han volgut ressaltar les seves autores, Núria Faig i Roser Matas.

Durant molts anys, el cartell anunciador, cridaner i publicitari alhora, era la norma, però aquest bon costum s’havia anat substituint per unes apostes que es decantaven cap a l’obra pictòrica i moderna i no per un cartellisme clàssic. Tot i que pel meu gust segueix essent millor el cartell de l’Estrella Damm que penja al costat a les banderoles, ara s’ha retornat a la senzillesa del traç combinada amb la idea del concepte on es destaca l’essència viva d’unes festes per gaudir i compartir.

Perquè per damunt de tot, les fires són vida i color. Ho tenia molt clar Carles de Bolós (Gerión) quan en un «Ángulo de la Ciudad» del diari Los Sitios publicat el 31 de octubre de l’any 1950 afirmava que «la policromia de las ferias no decae, antes bien se acrecienta con la ayuda de los carteles».

És normal que hi hagi polèmica amb els continguts dels cartells però no ho és que l’Ajuntament faci de censor i obligui el circ Raluy a retirar els que ja havia distribuït pels carrers de la ciutat apel·lant a un «sexisme» francament inexistent. M’ha semblat veure en aquesta decisió un retorn al passat, els tics rancis d’una Girona nacional-catòlica vetllant per la salvació de la nostra ànima immortal.

Sembla, però, que ja tot és a punt per a la festa gran de Girona. Malgrat les promeses municipals d’un trasllat impossible, la Devesa acollirà una vegada més el brogit de les atraccions, La Copa omplirà de decibels les cases de l’altra banda del riu fins arribar a Montjuïc i la ciutat acollirà milers de visitants que no sabran on estacionar el vehicle. Però tot pagarà la pena si la pluja tardoral fa un parèntesi. Miquel de Palol, en les seves memòries Girona i jo també destacava aquesta circumstància: «Però els dies serens, aquells dies d’una tardor fresca i tèbia, eren una fantasia per als ulls i una joia per a l’esperit». Bones Fires!