El darrer dia de Fires encara ens ha volgut esgarrapar un amic i un gran metge, el doctor Gonçal Roch, un pediatre que ha exercit la professió al llarg de mes de 50 anys. La meva relació amb ell no té res a veure amb la seva feina ja que malauradament tots sabeu que a casa no hi ha hagut nens.

El doctor Roch era casat amb la poetessa Margarita Colom, que ens va deixar fa uns anys i la darrera vegada que vaig parlar amb ell va ser quan em va trucar per donar-me les gràcies per l'escrit que li vaig dedicar.

El doctor Roch, fill també de metge, precisament quan jo tenia tretze anys i fent ara podríem dir de cangur d'unes cosines meves, filles de metge, anant a berenar a casa seva convidats, jo hi anava per guardar les criatures, per això dic que la meva vinculació amb ell em transporta a la infantesa, quan anar a berenar a casa d'un metge era un fet extraordinari que he recordat sempre.

A més el doctor Roch tenia família resident a Barcelona, que havien creat la confraria dels Narcisos i cada any baixaven a participar a la processó de Girona i el lloc de trobada era la Granja Mora, on feien un ressopó abans de marxar, fet que venia recollit al programa.

Al doctor Roch fa tres anys li varen donar la medalla Josep Trueta per tot els seu bagatge en el món de la medicina; són milers els nens que han rebut dels seu mestratge, alleujament als seus mals, paraules de consol i moltes les mares que varen apostar per aquest gran pediatre.

El dimarts li diran adéu a la parròquia de Sant Josep de Girona a les 9.30 del matí on de ben segur els amics i el món de la medicina gironí tindrà una cita obligada per estar al costat dels seus fills, l'Edmon i en Gonçal en aquests moments de dir adéu a una persona estimada. I pot ser que algun nen o nena que ara ja deu ser un home o una dona anònimament hi vagi per dir adéu a aquest pediatre, que de ben segur la seva mare els haurà explicat alguna vegada que era el seu metge i potser que una vegada que estava molt malalt el va guarir...

Al doctor Roch, gràcies per exercir el món de la medicina amb tanta estimació amb el que confiem i necessitem tant les persones quan no estem bé i en arribar a una consulta o a un hospital en moments precaris de la nostra salut se'ns obren les portes del cor de bat a bat.

Doctor Roch, la Margarita segur que li tindrà preparat un poema escrit arran de núvols com els que feia tan macos i que a molts ens agradaria de poder llegir.

Descansi en Pau.