Que la distància entre governant i governat és enorme des de sempre no ens ha de molestar. La història demostra que quan el governat en té la pipa plena és capaç d'emprenyar-se molt i tallar el coll al governant. D'això en diuen «revolució». I quan són molt i molt profundes, les revolucions s'anomenen «canvi de règim». Però quan són els governants els que fan la revolució, i promouen un canvi de règim, és la ciutadania qui no sap com reaccionar. I ens emprenyem sense saber gaire per què, confosos.
Des de fa uns temps les administracions estan fent servir dos conceptes que es mostren com cruels cortines de fum. Un és «participació». L'altre, «apropar l'administració al ciutadà». Quan són els administradors els que s'apropien dels significats primigenis de les dues idees, no queda més que pensar que els administrats estem a punt de perdre el cap, de passar per la guillotina de la burocràcia.
De la «participació» ja en parlarem un altre dia. Però d'aquesta perversió que fa pensar que els servidors públics s'apropen a tu de manera generosa, estic segur que tots en podríem dir alguna cosa. Amb la bestiesa de la tecnificació, el que s'està fent és complicar les cues a les sales d'espera de les institucions.
Abans, les grapes i els segells facilitaven una circulació d'atenció que ara s'allarga amb l'escanner, els codis de barres, les connexions lentes a internet i els repartidors de torn electrònic que, quan funcionen, fan necessari un manual d'instruccions.
O, com si d'un banc modern es tractés, el desviament cap al tràmit en línia de la majoria de gestions, amb l'evident pèrdua del seny per part del ciutadà en descobrir que un cop instal·lades totes les actualitzacions de Java i certificats digitals cal, igualment, anar a finestreta per escoltar com l'administrador de torn et diu amb cara de sindicalista emprenyat: «Sap que això és pot fer per internet?». La revolució dels funcionaris ja és aquí. I amenaça a un canvi de règim. Tremoleu!
