Fa just dos anys, llegia en l'excel·lent treball de final de grau de Càrol Lòpez: «A partir de finals del XX, la Devesa de Girona per tornar a ser un espai que no satisfà les necessitats del moment, (...) generarà la redacció de diferents plans addicionals als inventaris oficials, amb la finalitat de regular la seva ordenació, planificació i usos.» Això, que podria ser una crònica urbana qualsevol, esdevé un símptoma de la feblesa cívica d'un municipi poc acostumat a la gestió del bé comú. Si els terrenys de la Devesa fossin privats, segurament fa temps que tindríem resolt el conflicte. Des que el darrer propietari privat (El Rei Ferran el Catòlic), fa 500 anys, en feu donació a la ciutat, els terrenys que ocupa ara el parc han esdevingut un mal de cap per als administradors municipals. Com bé diu el treball que abans citava, la manca de resolució i contundència, ha portat a elaborar els darrers dos-cents cinquanta anys un munt de propostes sobre el parc. Durant el ple municipal d'aquest mes es va donar llum verd per iniciar la part final del darrer intent de pla especial sobre la Devesa. Però novament no satisfà a tothom, especialment els veïns. I com sol passar en aquesta ciutat, a molts altres tant se'ls en fot. Com tant se'ls en fot el que passarà amb el Pla Especial de les Pedreres, o el Pla Especial de Sant Narcís, o els que puguin venir. Mentre no ens perjudiqui la comoditat ni ens hagi de costar més impostos, el que passi en una punta o l'altra de la ciutat poc ens preocupa. Preneu com a exemple recent la impunitat de les obres del parc Central. Segurament la mala gestió en la resposta que la política actual està donant al creixement dels moviments populars devalua la valentia en fer propostes integrals i d'inversió de futur. L'alcaldessa (tot apunta que per les properes municipals tornarem a tenir candidates) que s'atreveixi a proposar i encetar un pla integral de ciutat amb la visió posada en els trenta anys que venen es guanyarà el respecte de tothom. Fins i tot dels insatisfets.
