La història del petit Drac Major de Girona, en un conte infantil

Ferran Casaponsa i Dolça Alcanyís han escrit «Roda el món i troba un nom», impulsat pels Diables de l’Onyar

Ferran Casaponsa i Dolça Alcanyís, autors del conte.

Ferran Casaponsa i Dolça Alcanyís, autors del conte. / Marc Martí Font

Josep Coll

Josep Coll

Tot personatge mereix la seva història. Ara, els més petits podran conèixer més detalls del petit Drac Major i de la imatgeria popular gironina gràcies al conte infantil, Roda el món i troba un nom, impulsat pels Diables de l’Onyar i escrit a dues mans per Ferran Casaponsa i Dolça Alcanyís. Una obra que, a més, «té la voluntat de fer arribar la cultura popular al col·lectiu de persones sordes», afirma Alcanyís. Així, el conte ofereix un enllaç amb la versió en llengua de signes a través d’un codi QR. A part, la història està explicada amb una veu en off i serveix «com a suport a la lectura».

Tot neix arran de la creació, ja fa uns anys, de la colla infantil dels Diables de l’Onyar, els Trons de l’Onyar. L’Ajuntament de Girona va cedir a l’entitat el petit Drac Major, cosa que els va fer «molta il·lusió» confessa Casaponsa. Al mateix temps, però, també va sorgir la «inquietud de donar una identitat» a aquest personatge de la imatgeria popular gironina. «Sempre havíem tingut la idea de fer un conte o parlar de la seva identitat», expliquen els autors.

Així que es van posar mans a l’obra, en un procés llarg, que ha durat pràcticament un any. Un camí que ha estat «divertit» i també «feixuc» pel «gruix de feina» que ha comportat. El conte serà presentat aquest divendres (19:30 hores) a la plaça del Vi, i donarà el tret de sortida a les Festes de la Primavera. En principi, s’ha fet una tirada de mil exemplars, coincidint també amb Sant Jordi, però els autors no descarten «treure el cap per Fires». 

Roda el món i troba un nom explica com el petit Drac Major no s’acaba de sentir identificat amb aquest nom i decideix marxar de casa seva a la recerca d’un altre nom. Pel camí es va trobant elements de la imatgeria popular, com en Banyeta o el lleó de la plaça del Mercat del Lleó, amb qui té converses sobre la seva identitat. Tot, en una història que passa per diferents espai de la ciutat, com les hortes de Santa Eugènia, la plaça Assumpció a Sant Narcís, el riu Onyar o la Catedral. 

Subscriu-te per seguir llegint