Joel González: El primer doble medallista olímpic gironí

El figuerenc suma un bronze a Rio després de l'or assolit a Londres

20.08.2016 | 07:43
Joel González: El primer doble medallista olímpic gironí

El taekwondista empordanès Joel González es va convertir ahir a la matinada en doble campió olímpic després d´afegir a l´or que va guanyar fa quatre anys a Londres en la categoria de -58, una medalla de bronze en la categoria de menys de 68 quilos en els Jocs de Rio. Una ajustada victòria per 4-3 contra el veneçolà Edgar Contreras, en un combat dur i emocionant fins a l´últim segon, va donar al figuerenc el tercer calaix del podi. González és, d´aquesta manera, el primer esportista gironí que guanya dues medalles olímpiques.

Joel, de 26 anys, va acabar guanyant gràcies a la seva experiència però tots dos van amagar les seves cartes en el primer assalt. Més insistent el doble campió del món, notablement inconformista amb el 0-0, va trobar el seu primer punt en un cop frontal però un descuit va permetre al veneçolà equilibrar novament el duel a les acaballes del segon assalt. Amb 1-1 va començar l´assalt definitiu i Joel González, amb la cama esquerra, va insistir fins a sumar tres punts més (4-1) que semblaven encarrilar-li la victòria. Va ser una acció decisiva tot i l´atac a la desesperada del veneçolà (4-3).

«Aquest bronze té molt bon gust. He passat quatre anys molt durs. Només la meva família sap el que sofert dia a dia. El resultat no és ni millor ni pitjor que Londres. És una competició totalment nova i estic content perquè per a un dia que no estava competint gaire bé he pogut apartar tot això, estar amb la família i agafar força per dir-me "és un combat, oblida el genoll i gaudeix perquè no saps si seràs en altres Jocs Olímpics"»", va relatar el taekwondista. Joel no tenia clara la victòria tot i que mai va perdre la fe en les seves possibilitats. «No ho tenia gaire clar en cap moment però al final has d'anar a cada combat amb ganes de guanyar. Si penses a perdre malament anem. Ha estat una mica just però he pogut guanyar el bronze», va afegir.

L´estratega Joel González

Ara que és doble campió olímpic, l´empordanès no oblida el primer dia que es va posar el dobok i va creuar la porta del gimnàs Tae-Sport Vilafant, regentat pel seu pare. Tenia 11 anys.

Fascinat per aquell escenari es va seguir entrenant. Aviat va aconseguir que el seu pare, Pedro, reconegués en ell a un futur campió: alt, espigat i de cames molt llargues, Joel havia construït, a més, una fortalesa mental fora del comú. Els escacs va ser l'altre recurs que va utilitzar per potenciar les seves dots innates com a estrateg. Amb aquestes mateixes virtuts es va presentar a Rio disposat a prorrogar el seu reeixit itinerari després d'haver estat campió olímpic a Londres 2012 i dues vegades campió del món, a Copenhaguen 2009 i Gyeongju 2011.

El camí, rectilini i sense sobresalts, que el va conduir a l'èxit a la capital anglesa, però, es va tornar absolutament sinuós en els quatre últims anys. Gran part del cicle olímpic va estar submergit en llargs calvaris d'abatiment com a conseqüència del trencament del lligament creuat posterior del genoll esquerre que li va sobrevenir en plena disputa del Mundial de Puebla, el 2013. Atès aquest pronòstic, els metges li suggereixen optar per una mesura conservadora. Aquesta li va permetre esquivar la cirurgia en un primer moment, però cinc mesos després no va poder eludir el quiròfan. Tretze mesos es va mantenir inactiu, fora del tapís, finalment. Un temps massa llarg per a algú inquiet. Es va començar a omplir de dubtes. En aquest moment, va creure erròniament que la seva carrera esportiva havia acabat.

Criminòleg a més d'esportista, Joel González va trobar una taula de salvació a la Lliga de Futbol Professional. D'una conversa amb el seu president, Javier Tebas, va sorgir la possibilitat de vincular-se a la lluita contra la compra de partits. En aquest nou entorn va seguir alimentant seu intel·lecte, però es van succeir els mesos i amb ells el retorn als entrenaments. Al setembre de 2014 va reaparèixer en competició. Per a les finals del Grand Prix de Mèxic, el 2015, la seva confiança en el seu genoll era gairebé plena. En una acció fortuïta, però, va recaure. Es va fer mal i no va poder ni competir, tot i que els resultats dels rivals el van classificar per als Jocs. La baixa es va perllongar fins al febrer d´enguany. Des de llavors, la seva carrera va ser frenètica per arribar a Rio de Janeiro amb opcions reals de lluitar per l'or en una categoria superior. El primer lloc es va escapar, però Joel va sumar un bronze de campionat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Notícies relacionades

Enllaços recomanats: Premis cinema