Antoni Guiral i Joan Manuel Soldevilla, dos dels historiadors més solvents i apassionats del còmic ibèric, han escrit El mundo de Escobar, una de les millors biografies tebeístiques dels últims anys.
El centenari de Josep Escobar i Saliente (1908-1994) es mereixia l'esforç. El gavadal d'il·lustracions, dibuixos i dades d'aquesta joia literària ens ajuda a resituar la vàlua d'aquest artista polifacètic i innovador. Reduir la seva figura a la paternitat de Carpanta o Zipi y Zape és una injustícia. El nostre ninotaire juga a la divisió dels mestres, al costat de Jean Tabary, Morris o Greg. I la seva facilitat extraordinària per escriure guions espurnejants, no desmereix gens de la de René Goscinny.
Revisar avui les historietes de ?Petra, Doña Tula, Blasa o els germans Zapatilla, m'ha produït un curiós efecte rebot. De cop i volta, les sèries d'animació The SimpsonFamily Guy ja no em semblen tan innovadores. Els desequilibris de les famílies disfuncionals, amb els seus conflictes de poder, són al moll de l'os d'aquestes vinyetes nascudes entre 1940 i 1970. I aquest rerefons salvatge, malgrat que els temps canviïn, les continua fent útils i atractives.
Des d'un punt de vista industrial, El mundo de Escobar és un producte d'una factura excel·lent. Hauria de ser imitat sense vergonya en la ?recuperació d'altres noms de la ?nostra historieta i il·lustració. Vázquez, Segura, Cifré, Benejam, Romà Bonet, Josep Toutain (i tants d'altres) continuen esperant l'arribada d'uns Guiral & Soldevilla que els retornin l'honor perdut.
