Lliçons interessants

11.01.2009 | 01:00
Lliçons interessants
Lliçons interessants

Ara fa uns dies ha mort un personatge notable de la societat catalana, per la seva incombustible activitat a favor del seu redreçament nacional. Em refereixo a Ermengol Passola que aquests dies ha estat recordat en la seva activitat professional -Mobles Maldà-, en les nombroses activitats cíviques i culturals durant la dictadura franquista i posteriorment en el marc de la restablerta democràcia i autonomia, que ha estat exemplar per la forma d'implicar-se en els afanys col·lectius.
Ha estat recordat com fou un dels impulsors de l'editora discogràfica Edigsa, que donà a conèixer la Nova Cançó en concret i la música catalana en general i com posteriorment creà un nou segell discogràfic amb el nom de Concèntric. Ha estat recordat també el seu impuls al disseny industrial, com creà la mítica sala La cova del drac i com havia esmerçat energies en la integració d'aquella immigració que arribà a Catalunya els anys cinquanta i seixanta. En definitiva, s'han recordat nombroses de les iniciatives cíviques i culturals en les que havia col·laborat de forma destacada.
Com sia que molts han ofert anècdotes d'aquest personatge, que entre totes conformen una biografia que caldrà fer, també vull afegir-hi un parell de dades que en parlar d'Ermengol Passola em semblen significatives i que bé es mereixen ser conegudes. La primera, referida als anys seixanta, és el comentari que li vaig veure fer sobre la freqüent rebuda d'un paquet o altre ple de fulls clandestins que informaven de fets i activitats d'impossible publicació normal i que demanaven, simplement, que es distribuissin. Ell comentava: Quan això passa, sents com si algú et posés una medalla, en confiar-te aquesta col·laboració. La segona, també d'aquells anys, fa referència al fet que en fer-se una edició clandestina de 3.000 exemplars del llibre Justificació de Catalunya de Josep Armengou que, crec, és la primera que es féu d'aquesta obra escrita el 1955, proposà al grup de persones que l'havien imprès, enquadernat i la distribuïen, l'adquisició d'una nova edició d'uns 400 exemplars que ell sol repartí. Ermengol Passola, sempre em semblà un personatge d'un pensament i anàlisi molt treballats, que en la conversa demostrava aquesta maduració interna. Trià sempre el que li semblà l'activitat més necessària, encara que també fos la de més risc. No es resignà a fer de simple observador davant els problemes de Catalunya, en la mesura que podia contribuir a solucionar-los. Conduí durant uns anys l'entitat Amics de Joan Ballester i havia estat guardonat amb la Creu de Sant Jordi (1984). Sempre era a l'aguait d'aquella acció que ens havia de possibilitar l'acceleració del redreçament nacional. Era un català identificat amb el sentit profund de la Renaixença.

Enllaços recomanats: Premis cinema