Cartes

M. Dolors masmartí vila. vilobí d'onyar.

Aquesta és la pregunta que em faig tot sovint: tenim pes, els ciutadans, dins la societat en què vivim? Les cartes que escriuen els lectors a la premsa són un mitjà per conèixer l'ànim dels ciutadans respecte a l'actuació dels actuals governants. I ens desilusionem en veure que cap polític rectifica sobre el que el poble demana. Posem per cas; solucions reals per la crisi, renovació en el camp educatiu, no en tècnica, sinó en comportaments, -esperit de treball, respecte a professors i companys-, serietat en la justícia (avui una sentència i demà l'anul·lació). En molts casos el ciutadà no es queda tan sols en una crítica negativa sinó que suggereix solucions, i cal tenir en compte que ell és el que viu dia a dia la lluita per la vida. Hem llegit alguna disculpa per part dels governants acceptant les suggerències? A vegades dóna la impressió que viuen en una altra esfera, en una esfera en què el més important és enfonsar el contrari i així la màxima prioritat és discutir. Ja deia Tàcit, l'historiador llatí, que els que preescriuen moltes lleis és que no governen, manen. Sembla que aquest és el nostre cas, anem a toc d'imposició: no fumar, no tenir un raconet al banc per perill d'impostos, cuidar les converses telefòniques, es penalitza una dona que abandona el seu fill nounat i s'afavoreix la matança dels sers concebuts però no nats, se'ns recomana que apretem el cinturó perquè tothom pugui menjar i contemplem com els governants fan un i altre viatge innecessari a l'Uruguai, l'Equador, Veneçuela, É

Ens cal prudència o rebel·lió?

El peatge de la mort

Oscar Balsells Giralt.

El concepte més estès de peatge fa referència a les autopistes i la seva aplicació, que és molt superior a Catalunya que en la resta d'autonomies.

Però no solament és superior en el cas de les autopistes (que si no vols pagar-lo pots optar per anar per carretera), sinó que existeix un altre peatge més immoral, mesquí i injust que Tots, he dit bé Tots, estem obligats a pagar en algun moment (a excepció que puguis muntar-te una Societat Limitada, cosa que solament poden fer les fortunes considerables).

Es tracta de l'impost sobre successions i donacions, o millor denominat com "el peatge de la mort".

La Generalitat catalana, en el seu afany recaptador, espolia les herències dels patrimonis familiars amb aquest impost que arriba a fins al 30% i que és fins a 100 vegades superior al d'altres autonomies, que has de pagar en metàl·lic i en un termini de sis mesos, i tot això amb la fal·làcia de redistribuir la riquesa (A qui la hi redistribueixen?).

Tot això no és de domini públic, per la qual cosa quan arriba el cas (que desgraciadament sempre arriba) et trobes amb els voltors que t'assesten la "punyalada trapera" i t'exigeixen que paguis per allò que s'ha aconseguit amb l'esforç i estalvi de la família i que ja ha pagat els impostos corresponents.

No és aquesta la manera d'incentivar els patrimonis familiars, sinó que és la manera d'incitar que es visqui al dia i als que quedin que els donin botifarra.

Insisteixo, és un tema molt desconegut i que ofereix moltes sorpreses, assabenta-te'n millor en www.nosuccesions.org.

Educar la sobrietat

Frederic gómez pardo. girona.

Amb el començament del curs tornen a sentir-se queixes de com de cars són els llibres i el material escolar. I més aquest any, que moltes famílies estan sofrint les conseqüències de la crisi. Una bona educació consisteix a ensenyar a transformar els problemes en oportunitats. I la crisi pot ser una bona oportunitat per educar els fills en la sobrietat. Fer-los prescindir de les despeses supèrflues no suposa estimar-los menys; i en les circumstàncies actuals és un deure de justícia. No és necessari comprar un quadern amb moltes fulles per a cada assignatura; es poden utilitzar els de l'any passat que gairebé segur tenen el 90% de les fulles en blanc. Tampoc solen ser imprescindibles les col·leccions de bolígrafs, retoladors i llapis de mil colors. Si precisen trucar a casa, poden utilitzar els telèfons del col·legi, per la qual cosa no necessiten un mòbil; a més que s'estalviaran bastants diners no els farà perdre el temps intercanviat missatges inútils. Les sabatilles i peces esportives no tenen per què ser de marques que costin un ronyó només perquè no siguin menys que els altres. En canvi el que sí convé comprar són forros de plàstic per als llibres de text amb la finalitat que puguin ser aprofitats per uns altres. Les matemàtiques les ensenyen en el col·legi; la virtut de la sobrietat s'aprèn a casa.

Acaba l'estiu i necessitem morbo

jesús carrasco torrent. regidor de

l'ajuntament de castelló d'empúries (PP).

Amb aquestes quatre ratlles només voldria aclarir la notícia apareguda en aquest rotatiu de data 29/08/2009, en el qual sembla ser que a part d'envair la pròpia intimitat amb una fotografia del meu habitatge, dóna la sensació que he aprofitat la nocturnitat i els caps de setmana per cobrir una terrassa dins els límits de la meva propietat.

Només voldria puntualitzar en primer lloc que: en data 29 d'abril d'enguany vaig sol·licitar llicència d'obres menors pel cobriment d'una terrassa de superfície 12,04 m2. Al mateix temps vaig fer efectiu l'import de la llicència de quantitat 302,51 ?. Després del tràmit oportú es va creure convenient aportar croquis per part d'un tècnic col·legiat, cosa que vaig fer a través del col·legi de delineants de Girona. Aquest document sembla que no és suficient i se'm sol·licita que en termini de dos mesos, a partir del 2 de setembre aporti plànol segellat pel col·legi d'aparelladors i tècnics de Girona (termini estipulat per llei i aplicable a qualsevol veí).

Dit això, la veritat no sé on és la notícia, potser la notícia és que un regidor va poder legalitzar les seves infraccions gràcies a la prescripció per temps transcorregut, segons es publicà en aquest mitjà.

Política audiovisual

Josep M. Bosch. Cassà de la selva.

Quantes pel·lícules catalanes heu vist aquest estiu a la cartellera?

El cinema català ha de fer coses noves o no arribarà mai a un públic ampli. Ja n'hi ha prou de subvencionar històries inexportables.