Un llibre escrit amb el cor. Una suggeridora narració de narracions. Una ofrena de Josep Maria Ainaud de Lasarte a la vila de Tossa. El títol? Tossa. Paradís retrobat. A l'autor, no li cal presentació: historiador eminent i un dels publicistes més populars i honestos de les Terres Catalanes, per a mi és molt més que això: un amic. El conec des de la meva infantesa, quan alternava les seves estades estivals a Tossa i Sant Pol de Mar, el meu poble natal. Érem veïns i sempre li he admirat, al costat de la memòria prodigiosa i la claredat d'exposició, la capacitat de síntesi i l'amor a Catalunya. Puc dir que només he conegut una altra persona que em fes vibrar com ell, en la conversa i les disertacions. Fou un altre intel·lectual d'alta volada: Josep Maria Capdevila de Balançó a qui sempre he considerat un dels meus mestres.
Parlem del llibre. Quan el llegeixes sembla que sentis parlar l'autor, de tan planer que escriu. Tossa. Paradís retrobat és un opuscle de gairebé cinquanta pàgines: set escrits d'èpoques diverses i de temes diversos que engloben setanta anys. A "Paraules d'agraïment" evoca la històrica Colònia Escolar Turissa dels anys trenta, tan vinculada al seu pare, Manuel Ainaud. Hi trobem el Pregó de la Festa Major, de 1986; el Miracle a Tossa de Sant Ramon de Penyafort, publicat el 2000; unes pàgines viscudes de la guerra civil a: 1936. Tossa amb ulls d'infantÉ, el pròleg del llibre Camil·la cuinera de Tossa. Acaba a Tardor a Tossa amb pinzellades de prosa poètica. Un petit llibre que manifesta un gran coneixement de la geografia, la història i la gent. Tota una vida. Més enllà del Paradís Blau de Marc Chagall, per en Josep Maria Ainaud de Lasarte, Tossa és això: Un Paradís retrobat.
