Els fumadors tenen un concepte de la llibertat tot curiós. Llibertat, per a ells, és poder encendre el cigarret on vulguin, i si a algú això el molesta, té la llibertat d'anar-se'n a un altre lloc on no hi hagi fum. Així de fàcil. Per això, en nom de la llibertat, la patronal dels locals d'oci es dedica a recollir firmes contra la futura prohibició total de fumar als establiments públics. Deu ser només un primer pas en espera de la llibertat absoluta, que arribarà quan puguin vendre aliments i begudes caducats -molt millor de preu-, i rentar els gots un cop al mes. A qui no li agradin aquestes mesures tindrà tota la llibertat per anar a un altre local: qui és l'Administració per immiscuir-se en la manera amb què un honrat empresari -amb total llibertat, a més- decideix portar el seu negoci?
Menteixen. O això, o la nicotina i el fum perjudiquen el discerniment. Llibertat no és que un no fumador pugui triar entre un local amb fum o sense. Això no té res a veure amb la llibertat, sinó amb la seva manca. Llibertat és que jo pugui accedir a qualsevol bar o restaurant -ab-so-lu-ta-ment qualsevol- sense ser perjudicat de cap manera, però especialment en la salut. I a qui em digui que tinc llibertat per canviar de local, li contestaré que vull entrar precisament en aquest. Per què aquest? Perquè no en busco un per a no fumadors? Doncs perquè és a prop de casa, perquè m'agraden el seus entrepans, perquè la cambrera m'excita, perquè els tamborets són còmodes, perquè és barat, perquè m'agrada el color de les parets, perquè el paper de vàter és de la marca El Elefante, perquè hi ha una bombeta fosa. Pel que sigui. També perquè em dóna la gana. I perquè en més de 30 anys freqüentant bars mai, ni una sola vegada, hi ha hagut un fumador que em preguntés si em molestava el fum. Ara que es fotin ells. Ja diuen que la venjança és un plat combinat. O alguna cosa així.
