Aquests dies, l'Ajuntament de Roses està impulsant, a través de la seva web, una enquesta entre la població per elaborar un nou Pla de Màrqueting Turístic. Però a banda de les diverses consideracions que hom pot tenir davant la iniciativa -des de l'aplaudiment a l'intent d'implicar la societat civil en un tema tan important i vital per a la vila fins a les crítiques d'alguns dels extrems de l'enquesta mateixa- avui m'agradaria fer una aportació sobre una qüestió de fons que els responsables semblen voler esbrinar mitjançant la seva recerca. Preguntes com: "Quins són els colors que defineixen Roses?" o "Digueu les tres paraules que ens defineixen"; indiquen que els nostres edils estan buscant els signes de la nostre identitat, algun element que ens distingeixi d'entre els altres.

Doncs, des que vaig arribar a Roses fa gairebé quatre dècades, sempre m'he preguntat per l'absència de les flors del mateix nom en tot allò que fem (propaganda, opuscles, pòsters, vídeos, postals, etc.) per dirigir-nos a tots aquells que pels motius que siguin s'interessen per nosaltres. Crec que l'únic lloc on són ben visibles, és al nostre escut. Quin desaprofitament! Les roses són símbol de bellesa, amor i felicitat per a moltíssimes cultures -des de la xinesa, passant per l'egípcia, la grega i la romana fins a la majoria de les actuals-. "Roses", escrit tal qual, parla de les flors més maques tant en català com també en anglès i francès i la seva ortografia varia només mínimament en un munt d'altres idiomes. Hi pot haver una imatge mes bonica i eficaç que les flors amb les quals compartim el nom per representar-nos? "Perquè l'hem d'anar a cercar lluny si tenim la felicitat tant a prop?" (amb permís i perdó d'en Goethe).

I que ningú no dubti que, en mans d'uns bons publicistes, les roses poden donar un munt de si -roses nàutiques, gastronòmiques, familiars, esportives, comercials, històriques; roses de record, de regal, de disseny; roses de reconeixement, d'agraïment; 365 roses l'any; roses de paper, de fusta, naturals- el límit el posa la imaginació. De fet, els anglesos del segle XVIII i XIX ja coneixien "el llenguatge de les roses": les roges parlen d'amor i passió, les blanques de puresa, sinceritat i innocència; les rosades d'afecte, elegància, harmonia, dolçor i felicitat; les grogues prenen el seu color del sol i són font d'energia, llum i alegria. Ja se sap que en la publicitat, els missatges com més senzills, més efectius. Quina millor manera hi ha per dir a algú que ens agrada que regalant-li un ram de roses?