Antigament es feia un gran consum de cera. En els primers anys del segle XX encara algunes cases de la nostra ciutat utilitzaven espelmes, per no disposar d'enllumenat elèctric. Però en els habitacles que ja disposaven d'instal·lació elèctrica també tothom estava proveït d'espelmes perquè era freqüent que es produís una apagada general o sectorial de l'enllumenat elèctric o també que es fonguessin els ploms de la instal·lació domiciliària. En aquest cas el primer que es feia era encendre una espelma per il·luminar-se mentre es canviava el fusible. En els actes religiosos es consumien molts ciris, candeles i atxes. Els dos ciris preceptius en totes les misses, els catorze de l'exposició del Santíssim, els ciris i atxes de les nombroses processons, les candeles que es repartien als assistents a tots els funeralsÉ Però era per Setmana Santa quan se'n feia un consum molt intens. La considerable demanda d'aquest producte originava l'existència de comerços especialitzats. A les Ballesteries existia la casa Guitart que a més tenien taller en l'antic baluard de les Sarraïnes. A la Cort Reial, tocant a les Voltes d'en Rosés, hi tenia el seu establiment el senyor Colomer, que tothom coneixia com en Colomer de la Cera. Però a més d'aquestes cases especialitzades, en molts establiments de queviures, drogueries, i els anomenats "colmado" o "ultramarinos" també s'hi podien comprar ciris, espelmes i candeles. Entre aquests darrers els que estaven millor proveïts eren els Vallmajor del carrer de Santa Clara i a Ca l'Adroguer pobre, del carrer Nou, cantonada amb Fontanilles.
Abans de la reforma litúrgica, el Dijous Sant cremaven centenars de ciris davant de la urna on s'exposava el Santíssim, en el monument que es muntava en totes les esglésies. Des que s'acabava la celebració eucarística del dijous el matí, fins al final de la que s'anomenava Missa de Presantificats del matí del divendres, hi havia vetlla permanent i es mantenien encesos tots els ciris amb què s'havia ornat el Monument. Eren vint-i-quatre hores seguides de cremar cera, mentre en les hores diürnes s'anaven tornant els fidels en adoració al Santíssim, i en les hores nocturnes ho feien els clergues o els seglars, només homes, de l'associació anomenada Adoració Nocturna.
El dimecres de la Setmana Santa, en totes les esglésies hi havia un gran enrenou. De sagristies i magatzems sortien els elements, generalment de fusta, que servirien per confeccionar el Monument. Monument que en els temples més importants adquiria una notable grandiositat. A la Catedral, fins el 1936, se situava en el rerecor, adossat a la porta principal del temple. Des del 1939 en la capella de l'Esperança, que ara és la de la Mare de Déu adormida. Capella que abans feia les funcions parroquials. A Sant Feliu en la capella de Sant Narcís. En molts temples s'ubicava en el presbiteri, de tal manera que l'altar major quedava inutilitzat, i els oficis d'aquells dos dies se celebraven en un altar que s'improvisava al cantó esquerra del presbiteri. Mentre els encarregats del temple o uns fusters contractats muntaven el Monument, anaven arribant feligresos a portar el seu ciri que hauria de cremar davant el Santíssim. Algunes persones posaven un senyal en el ciri que ofrenaven, per tal de recollir-lo posteriorment i tenir-lo ben guardat a casa per utilitzar-lo en circumstancies especials. Creien sincerament que aquell ciri,que havia cremat en el Monument del Dijous Sant, tenia unes certes virtuts. Especialment quan es produïa una tempesta tota la família es reunia davant la imatge a la que en cada casa es tenia més devoció i s'encenia aquell ciri ritual, mentre es resava el Trisagi demanant l'ajut de l'Altíssim i dels sants. Quan esclatava un tro els llavis devots repetien la tradicional invocació "Sant Marc, Santa Creu, Santa Bàrbara no ens deixeu". D'aquí ve aquella dita: "Només ens recordem de Santa Bàrbara quan trona".
En tots els temples en què se celebraven els oficis dels dies sants s'organitzava una processó per l'interior del temple, tant el dijous per portar el Santíssim al Monument, com el Divendres per retirar-lo. Els fidels, a la catedral només clergues i en els altres temples només homes, que participaven en aquestes processons, tots portaven el respectiu ciri.
Tradicionalment, fins l'any 1931 sortien la processó de la nit del Dijous Sant i la de la nit del Divendres. En totes, els participants portaven ciri o atxa. El dimecres d'aquella setmana, la brigada municipal escampava sorra pels carrers per on havien de passar les processons. Ho feien perquè, en escombrar posteriorment els carrers, la cera que hauria caigut dels ciris de la processó desaparegués juntament amb la sorra amb què s'hauria barrejat. Si la cera hagués caigut directament sobre les llambordes haurien relliscat els molts cavalls que en aquell temps circulaven pels nostres carrers.
La major part dels assistents a les processons portaven un ciri, més o menys llarg. Però alguns portaven una més ostentosa atxa. Aquestes eren de grans dimensions, i es podien comprar o també hi havia algun dels establiments proveïdors que en llogaven. En aquest cas en anar-les a recollir les pesaven, i exigien una quantitat per respondre de què l'atxa seria retornada. Quan es retornava, la tornaven a pesar i cobraven la cera que s'havia consumit, descomptant la quantitat que s'havia dipositat com a garantia. Hi havia algun xicot jove que feia una petita estafa al cerer. Abans de retornar l'atxa introduïa uns perdigons entre la cera, de manera que la trampa quedés dissimulada i així, augmentava el pes i constava que s'havia consumit menys cera de la que en realitat s'havia gastat, i per tant el lloguer resultava una mica més barat.
Actualment, després de les reformes que han experimentat les celebracions litúrgiques de la Setmana Santa, els ciris del monument han perdut el seu protagonisme, com també els de les processons, perquè se'n celebren menys. Però en canvi n'ha adquirit més el ciri pasqual. Aquest abans quedava en un segon terme, mentre que ara és el que adquireix més relleu. Ja se celebrava, el dissabte sant, la cerimònia de benedicció del foc i del ciri. Però era tan poca la concurrència que ben poques persones se n'assabentaven. Els oficis de l'anomenat Dissabte de Glòria començaven de bon matí i duraven una llarga estona. El toc de Glòria que iniciava la Catedral i seguien tots els campanars de la ciutat, s'esqueia pels volts de les deu del matí, quan la ciutat bullia per un dels mercats més importants de l'any, en el que la mestresses de casa es proveïen pel dinar de Pasqua.
Ara la cerimònia de la benedicció del foc i del ciri en la Vetlla Pasqual és participada per un major nombre de fidels i es fa notar més la presència del ciri en les celebracions del temps pasqual i també en la celebració de les exèquies. Aquesta preeminència del ciri pasqual per sobre dels ciris del Monument és una mostra de la importància que es dóna actualment a la triomfant resurrecció del Senyor. I la consideració que la Pasqua és la gran festa de l'any cristià.
