Els que veuen en la crisi oportunitat i en un moviment sísmic la possibilitat d'enriquir-se amb samarretes de "jo vaig sobreviure al terratrèmol", donaran amb la solució del canvi en transports i comunicacions al qual pot obligar aquest volcà en erupció que, des del nord, tanca els cels?

Un bitllet de viatge, per terra, mar o aire, hauria d'acostar-se tant com es pugui a un compromís d'arribada a destí en la mesura que un avió no és una atracció de parc a la qual pugem per sentir el vol.

Ara mateix hi ha un univers de distància entre l'expectativa del comprador d'un bitllet d'avió i l'oferta del venedor. La publicitat ven vacances en el llunyà paradís o còmoda puntualitat en els negocis però el que es compra és un seient en una nau que pot volar o no. Com que el normal era que els avions volessin s'identificava el bitllet amb el destí i la seva compra amb l'arribada. Nova York: tants euros. Seychelles: 10 dies, 9 nits. Alguna cosa haurà de canviar fins que s'arribi a distingir amb claredat el que són dos seients contigus del que és un viatge de nuvis, una confirmació de reserva d'una visita a la família, el càrrec d'un bitllet d'una reunió de negocis.

Encara que es vola cada vegada més, hi ha més motius per volar cada vegada menys (terrorisme, vagues, cendres...). Des que el cel és un cendrer tens avió però no tens vol i la companyia, com que és aèria, no ofereix alternativa o, si ho fa, no és clara. (Per experiència: a vegades, ofereixen autobusos a alguns destins però procuren no donar o demorar la seguretat que sortirà, ni a quina hora, perquè cada viatger es busqui la vida i carregui amb el sobrecost).

De moment, no es qüestiona la raó que els assisteix davant l'imponderable. Si el volcà segueix escopint i el vent traslladant el seu núvol molt temps, l'imponderable serà ponderat i no només per comptar les pèrdues de les companyies.