Estius de funcionaris que programen viatges a l'Índia, Canadà o Australia amb passió d'animador cultural. I estius de treballadors que, om formiguetes, aprofiten per fer el seu agost a canvi de deixar-se la pell, i quan surten d'una feina, entren en una segona. I vinga pastilletes i alcohol. La gent que treballa de temporada i en quatre mesos intenta te?nir els calés per respirar tot l'any. O l'estiu de les flequeres que duen el trauma de treballar per quatre rals en plena canícula, amb una dignitat de proletari que és per treure's el barret i per felicitar-les.
Els estius dels barcelonins que van de guais, amb la seva roba de marca i les seves casasses i els cotxassos, i que fan honor al tòpic suat del pixapins, i els estius dels barcelonins amb arrels que se senten empordanesos, garrotxins o gironins i que recorden el país dels pares o avis, que respecten i enyoren quan són a la Barcelona turística sense aire ni tramuntana. O aquests que són d'un lloc i de l'altre, perquè en un tenen la nòmina i en l'altre respiren. Estius de llogar entre quatre un pis per uns dies a Cadaqués, i intentar trobar Grècia en un got de whisky en un pub de nit prohibit a paparazzis. O tocar amb el palmell de les mans un anunci de la Damm, però no, tu, amiga, no acabes amb el noi guapo de la història, i en un creuer de Menorca a Cadaqués.
Per una llei absurda de la termodinàmica, que dirien a Blade Runner, els estius es degraden amb la rapidesa amb la qual fem plans i assagem tenir una vida millor, que resta en eterna promesa. Fins a l'altre estiu. Els estius dels estrangers oberts d'idees i de pell. Històries que enyores i que voldries tornar a tocar. Estius de grans lectures que acaben en ressaques. O estius de projectes que acaben ultimant la darrera feina de la temporada que es converteix en la primera del setembre. Les coses a les quals estan acostumats els autònoms. I se't queda una cara de babau quan els funcionaris del prin?cipi de l'article t'expliquen el seu viatge a l'Índia, Canadà o Aus?tràlia. Col·leccionen viatges, com també col·leccionen triennis i quinquennis, ves per on. Estius de camins de ronda i platges solitàries, encara n'hi ha a casa nostra. Bé, quan tu hi ets, sempre arriba una família amb tres nens sàdics que semblen ser la reencarnació de Chiquito de la Calzada amb estrès. Estius per disfrutar i per a?pren?dre a conjugar el verb somiar. L'estiu que vas fer les maletes a l'aventura, que vas deixar d'escoltar opinadors savis de tele i ràdio que arreglen el món després de l'esforç de llegir tres titulars de diaris, i vas aprendre que la vida s'abraça en l'asfalt del carrer i en la fus?ta de les barres del bar. Allà on el poeta aprèn a mirar-se al mirall.
