Através de La Vanguardia, l'articulista barceloní Francesc-Marc Alvaro exigia divendres saber "quan ens està costant -no concretava a qui, però suposo que es referia als catalans- que Ryanair ens faci el favor de continuar a Girona i Reus". "I que ho expliquin detalladament", suplicava amb el to solemne de les grans ocasions. Sorprèn que un dels opinadors de capçalera d'aquest país, que pontifica matí, tarda i nit a través de premsa, ràdio i televisió, desconeixi que aquestes xifres són públiques. Les coneix tothom. Es pot valorar que són molts diners (o pocs), però, per una mica ben informat que estigués, sabria que són inferiors i força més productius per a l'equilibri territorial, del qual tant s'omple la boca, que els sis milions d'euros de la Generalitat gastats per l'adquisició d'un edifici al centre de València, o que els milionaris ajuts a la Plataforma Proseleccions esportives de quatre amics d'ERC per promoure esports com el korfball, l'icestock, el twirling i les bitlles, o per mantenir algun diari no menys amic que no subsistiria sense les subvencions públiques, i sobre les quals no he llegit mai que Alvaro exigís saber detalladament quant ens costen. I també sabria que els dos milions d'euros anuals que inverteix la Generalitat per la presència de Ryanair a Girona són una quantitat ridícula comparada amb els 1.200 milions d'euros de diners públics que ha costat la nova terminal de l'aeroport de Barcelona per deixar buida la T-2 i així poder xuclar Ryanair dels aeroports de Girona i Reus.
