La Comissió Europea va presentar el passat dia 15 una important Comunicació en la qual planteja els grans objectius de la política de joventut per al pròxim decenni, en desenvolupament d'una de les iniciatives apuntades com a emblemàtiques en l'Estratègia Europa 2020, la dedicada a impulsar el potencial dels joves "per aconseguir un creixement intel·ligent, sostenible i integrador a la Unió Europea", referint-se a la població compresa entre 15 i 30 anys d'edat, aproximadament el 20 % de la població europea segons dades d'Eurostat de 2009.

Les actuacions de la UE per al pròxim decenni es concentraran en quatre línies d'actuació: la potenciació de l'aprenentatge permanent per desenvolupar competències clau i millorar els resultats, tenint en consideració les necessitats del mercat laboral; l'adopció de mesures que incrementin el percentatge de joves que participen en l'ensenyament superior o equivalent, per la importància del coneixement a la societat del segle XXI i per respondre als reptes que plantegen altres països desenvolupats; el reforçament de les polítiques de mobilitat en el si de la UE per aconseguir que tots els joves puguin realitzar activitats educatives reglades i formatives laborals en altres Estats; últim, però no menys important, l'adopció de mesures tendents a la reducció de la desocupació juvenil, prop del 21 %, de tal manera que es redueixi el nombre de joves que no participen ni en activitats educatives ni tampoc en laborals, i potenciant igualment la posada en pràctica de projectes emprenedors.

En el primer bloc apuntat s'insisteix en l'adopció de mesures, tant preventives com correctives, per reduir el fracàs escolar prematur; la millora de les aptituds de lectura i escriptura entre l'alumnat; augment de l'atractiu, oferta i qualitat de l'educació i formació professional; potenciació dels períodes formatius en l'àmbit empresarial i vetllant per la seva qualitat; en fi, la promoció i validació dels aprenentatges tant formals com informals, "a fi d'intensificar l'actuació dels Estats membres per promoure el reconeixement de les capacitats adquirides a través d'aquestes activitats d'aprenentatge".

En el segon bloc, la Comissió proposa l'adopció de mesures que tinguin com a finalitat modernitzar l'ensenyament superior, assegurar la seva qualitat, excel·lència i transparència, i fomentar les associacions entre centres universitaris de diferents Estats, tant europeus com d'altres continents, i per tot això el mínim econòmic necessari, ja sol·licitat l'any 2005, per a economies que exigeixen un alt nivell de coneixements és "una inversió total del 2% del PIB (sumant finançament públic i privat)". Entre les propostes es troben l'adopció d'una nova agenda reforçada per a l'ensenyament superior, a fi de fomentar la mobilitat dels titulats universitaris tant en el propi món universitari com en les relacions amb el sector industrial; la realització d'una avaluació comparativa dels resultats de l'ensenyament superior i altres resultats en matèria d'educació, de tal manera que l'avaluació (els "rànquings") de les universitats no posin només l'èmfasi en la investigació, encara que certament sigui molt important, sinó també posi l'accent en altres factors rellevants com "la qualitat de la docència, la innovació, la implicació regional i la internacionalització".

L'aposta per a la mobilitat dels joves no és només per raons educatives o formatives sinó també perquè permet tenir una visió més global del que és la UE, si bé el document comunitari posa l'accent, òbviament, en el valor positiu que ha de tenir l'esmentada mobilitat per millorar el nivell educatiu de la població jove i la seva ocupabilitat, sense oblidar la importància de completar la mobilitat física amb la "mobilitat virtual" facilitada extraordinàriament per l'auge de les tecnologies de la informació i comunicació i l'aprenentatge electrònic. Per engegar les diferents mesures proposades es compta amb els fons estructurals comunitaris i amb el desenvolupament i potenciació dels programes europeus ja existents. De tal manera, es planteja, per exemple, la creació d'un lloc web dedicat específicament a aquest iniciativa per informar sobre les oportunitats d'aprenentatge i mobilitat a la UE, i la proposta d'un "passaport europeu de capacitats", que prengui com a referència Europass, i en el qual haurien de quedar registrades, amb l'objectiu de facilitar la mobilitat, "les competències adquirides per les persones al llarg de les seves vides en diferents contextos d'aprenentatge, que inclogui les competències digitals i l'aprenentatge formal i informal".

En l'últim bloc del document la Comissió apunta la necessitat d'adoptar mesures per crear ocupació i reduir la desocupació juvenil, mesures que passen no només per incentius per facilitar la seva contractació per compte d'altri o el seu establiment per compte propi, sinó també per alguna cosa més (aparentment) senzill com és el compliment de la normativa laboral i de protecció social, i per l'establiment de xarxes de seguretat adequades que combinin la protecció econòmica amb l'activació professional. És a dir, s'han d'adoptar mesures per part dels Estats membres per facilitar l'accés dels joves a la seva primera ocupació i l'inici de la seva carrera professional, vetllant especialment per evitar polítiques contractuals que contribueixin a la segmentació del mercat laboral; ajudar decididament els joves que estan fora tant de l'àmbit educatiu com del laboral (es calcula que són un 15 % dels joves europeus), donant-li una prioritat absoluta en les accions a emprendre; proporcionar xarxes de seguretat que permetin una cobertura econòmica, amb especial atenció als joves més vulnerables o desafavorits, vinculades a una intervenció activa per la seva part en activitats formatives o de recerca de feina; suport als joves que desitgin engegar projectes emprenedors. Entre les propostes concretes es troben garantir que tots els joves que finalitzin els seus estudis obligatoris puguin treballar, seguir estudiant o participar en mesures d'activació "en un termini de quatre mesos"; vincular molt estretament els drets a prestacions i les mesures d'activació; en fi, una proposta molt polèmica segons la meva opinió, i molt més en el debat actual a Espanya sobre la reforma laboral, la qual és la creació d'un "contracte únic indefinit" amb un període de prova prou llarg i un augment gradual dels drets de protecció, accés a formació, aprenentatge permanent i orientació professional per a tots els ?empleats.