Sense ira i amb estudi, miro enrere: vam tenir la sort de redactar la Constitució en temps de l'emperador Jimmy Carter -per això hi ha autonomies i un Estat social de dret, encara que això de social es noti poc- i la desgràcia que Felipe arribés al govern en temps del vaquer Ronald Reagan. Amb Reagan va començar aquella política consistent a rebaixar els impostos als rics i considerar l'acumulació de diners en poques mans la mostra més alta de filantropia. Ignoro com arriben a aquesta conclusió, tan aliena a la geometria. El cas és que encara hi ha gent que creu que la corrupció és una cosa que van introduir al nostre vell país Roldán i els de Filesa. Però amb Franco hi havia Sofico, Matesa, Redondela i altres, encara que e?ren episodis que es ventilaven poc i es traduïen en cops palatins: guanya l'Opus, perd Falange (o al revés). I després va venir la UCD.
En vigílies de l'ascens socialista del 82, Alfonso Guerra va anunciar que posseïa "auditories d'infart" que reflectien muntanyes d'immundícia en el si de la TVE, la millor televisió d'Espanya, un portaavions mediàtic d'on, llavors i en el futur, uns i altres en traurien fons foscos per a finançaments a?van?tatgistes. Les temudes auditories no van tenir conseqüències ni judicials ni polítiques, el clan del Be?tis sabrà per què, però retrataven al?guna cosa força escandalosa. Van venir les televisions au?tonòmiques, el gat blanc o negre que caça ratolins i el costum d'adoptar l'estil de la dreta per gua?nyar vots, quan només s'abona el terreny per a la seva preponderàn?cia.
Molt abans dels gürtelians, hi va haver un fons d'acceptació social dels corruptes, però mossegades i estelles no són cap lubricant del progrés, com creuen alguns, sinó el seu impediment més seriós: pro?dueix endarreriment, desà?nim, fuga de cervells, desmantellament industrial, oblit d'escoles i hospitals a favor del circ i si no, mi??rin al seu voltant.
